Ajornat el deute de les CCAA amb el FLA per millorar la liquiditat
El ministre Montoro anuncia que l'executiu central assumirà els costos financers de reestructurar el deute de les autonomies amb el Fons

Un moment de la conferència 'L'economia espanyola: el cercle virtuós', aquest dimarts a Barcelona(ACN)

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol està estudiant una reestructuració del deute que les comunitats autònomes com Catalunya mantenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmica
Más información
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha anunciat aquest dimarts que el govern espanyol està estudiant una reestructuració del deute que les comunitats autònomes com Catalunya mantenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmica. Durant la conferència 'L'economia espanyola: el cercle virtuós', que ha pronunciat al Cercle d'Economia, Montoro ha explicat que l'Estat assumirà els costos financers d'aquesta reestructuració per garantir liquiditat a les comunitats i que aquestes puguin mantenir els serveis públics bàsics com l'educació i la sanitat. El ministre ha avançat que el govern espanyol aplaçarà les liquidacions que les comunitats deuen a l'Estat.
Montoro ha recordat que les comunitats autònomes tenen un paper "absolutament fonamental" en el finançament de serveis de l'Estat del Benestar com l'educació i la sanitat i s'ha preguntat "què hagués passat amb els hospitals a Catalunya sense el Pla de pagament a proveïdors?". El ministre ha explicat que es finançarà la reestructuració amb deute que Espanya capti als mercats i no amb impostos, "que no arribarien" a cobrir el cost.
El responsable d'Hisenda i Administracions Públiques ha defensat que la reestructuració ha de servir per donar més liquiditat a les autonomies com Catalunya o el País Valencià, que ho necessiten amb "urgència". Montoro ha recordat que no és favorable al sistema de finançament autonòmic actual i que el PP hi va votar en contra quan estava a l'oposició, però ha assegurat que ara cal ser "pragmàtics" per garantir els serveis públics.
Reduir el palanquejament públic per superar la crisi
Durant la conferència, Montoro ha apuntat el deute extern com el factor d'origen de la crisi econòmica que ha viscut Espanya durant els darrers anys i ha recordat que la majoria de crisis a l'Estat han estat per desequilibris similars en la balança de pagaments. El ministre ha defensat que Espanya havia de pagar el seu deute o "et tanquen la paradeta el dia següent" i ha assegurat que l'economia està superant la crisi gràcies al des palanquejament dels agents econòmics.
El titular d'Hisenda ha destacat que les famílies s'han des palanquejat per valor de 50.000 milions d'euros i les empreses per valor de 200.000 milions d'euros en els darrers anys i que els mercats han llegit aquestes dades positivament. Montoro ha assenyalat que el sector públic és la tercera part d'aquesta fórmula i que l'Estat també s'ha posat com a objectiu "pagar les factures" alhora que redueix el dèficit públic.
Montoro ha explicat que Espanya començarà a reduir el seu deute públic a partir de 2016 i que així contribuirà al des palanquejament del sector públic de la mateixa manera que ho han fet els altres agents econòmics. El ministre ha recordat que l'economia espanyola està sortint de la crisi a través d'una devaluació interna i que això contribueix a tenir una inflació baixa, que és positiva per la competitivitat de l'economia i per superar la "iniquitat" que representa una alça continuada dels preus.
El ministre defensa la reforma fiscal del PP
Montoro ha defensat la reforma fiscal, que representa rebaixar les càrregues sobre els rendiments del treball en l'IRPF, apujar els mínims exempts i establir tipus negatius per famílies amb discapacitats o mares treballadores. "Abaixem proporcionalment més als que tenen menys renda per retornar a aquests contribuents de rendes més baixes l'esforç addicional que han fet durant la crisi i així millorar la cohesió social", ha sentenciat. Montoro ha explicat que la reforma també abaixarà la fiscalitat sobre l'estalvi a través de l'IRPF.
En l'àmbit de l'impost de Societats, els canvis fiscals són "importantíssims" segons el titular d'Hisenda. "S'abaixen els tipus, que és un element d'atracció, però es fa molt més: es crea una reserva de capitalització per alimentar fiscalment l'autofinançament i una reserva d'anivellament perquè les pimes puguin aprovisionar pèrdues durant els propers cinc anys i reduir el seu gravamen", ha explicat.
Montoro ha indicat que la lluita contra el frau fiscal és el tercer gran element de la reforma fiscal del govern del PP. El ministre ha destacat que la recaptació tributària està creixent un 5%, mentre que l'economia està creixent a un nivell molt més baix i que això mostra que "algú s'està posant bé amb Hisenda".
El president del Cercle creu que la reforma fiscal "es podria considerar electoralista"
El president del Cercle d'Economia, Anton Costas, ha assenyalat que la reforma fiscal del govern del PP pot ser considerada com a "electoralista" per la rebaixa d'impostos, "però té un element d'oportunitat econòmica, ja que hi ha senyals disperses però coincidents que les coses milloren en termes d'activitat econòmica". Costas ha destacat que la reforma fiscal ha de consolidar la recuperació i ha de contribuir a enfortir el "contracte social que forma el substrat d'una societat".
Costas ha mostrat la seva preocupació perquè les previsions de millora econòmica de 2014 i 2015 no es mantenen a partir de 2016, quan s'observa un "encefalograma pla" del PIB espanyol. "El cercle virtuós és important també per enfortir el contracte social i econòmic després de "cinc anys de plom" per la crisi i "la sensació que Hisenda no som tots". Segons Costas, "cal una reforma i la finalitat d'un sistema fiscal és la redistribució, però hi ha escletxes al sistema per on es perden recursos".
El president del Cercle ha lamentat la pèrdua d'ingressos fiscals per activitats legals a causa de "privilegis" de determinats agents econòmics, un problema que ha posat per sobre, fins i tot, del frau fiscal en termes de recaptació. "Hi ha deduccions amb noms i cognoms en el sistema fiscal i això no és equitatiu", ha sentenciat.
Segons Costas, la reforma també és un "element important per al contracte territorial a nivell espanyol". El president del Cercle ha reconegut que "tenim un problema i no és només català, sinó espanyol. Encara que Catalunya tingués un model diferent, seguiria havent-hi un problema espanyol. Si el govern espanyol sap donar resposta al model general serà més fàcil encaixar el problema català, sense que es vegi el cas català com un privilegi".
L'economista ha apuntat que reformar "no és un fracàs", sinó que cal fer reformes per mantenir "l'èxit" que ha tingut la Constitució espanyola, que ha permès "la creació d'un model d'Estat nou i de repartiment territorial". Costas ha demanat canvis en el model de finançament territorial, "amb més responsabilitat de les autonomies en la recaptació i mantenint l'ordinalitat" i apostant per "una solidaritat sostenible i equitativa, amb participació de tots, també els concerts basc i navarrès".
Costas valora la reunió Mas-Rajoy
"Per fer això faria falta més valentia política", ha apuntat Costas, que ha celebrat la reunió entre els presidents Mas i Rajoy. "Valorem aquesta segona oportunitat, rebutgem el fatalisme expressat com un xoc de trens i reclamem espai per a la racionalitat i l'esperança", ha manifestat. El president del Cercle ha indicat que "el contingut de la reunió no pot ser només la data i la pregunta de la consulta. Això seria abocar-se al fracàs. Cal un contingut més ampli que permeti visualitzar els aspectes de finançament i acord territorial".




