La catalana més antiga trobada fins ara a Catalunya pren forma

La campanya d'excavacions a les coves de Serinyà d'aquest estiu ha finalitzat amb la troballa de restes humanes relacionades amb el crani d''Homo sapiens' més antic de Catalunya trobat l'any 1972. Concretament, es tracta d'un fèmur, dues tíbies, un astràgal i dues falanges, que corresponen a una dona que va ser enterrada en una cova funerària fa uns 22.000 anys.

Segons el responsable de les excavacions, Narcís Soler, la troballa té una gran importància degut a l'escassetat de restes humanes d'aquest període, el Paleolític Superior. "Són troballes rares perquè en aquest període ja enterraven els morts i això fa difícil trobar les restes en els nivells d'ocupació que excavem", ha explicat. El passat divendres, primer d'agost, després de cinc setmanes d'intervenció, va finalitzar la campanya d'excavacions del 2014 a les coves de l'Arbreda i de Mollet III al Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà (Pla de l'Estany).

El resultat de les excavacions ha estat especialment positiu a la cova de Mollet III on s'han trobat restes humanes relacionades amb el crani d''Homo Sapiens' descobert l'any 1972 i presentat l'any passat. Així, les restes trobades, un fèmur, dues tíbies, un astràgal i dues falanges, son, segons el director de les excavacions, Narcís Soler, "les restes humanes anatòmicament modernes més antigues de Catalunya" amb una antiguitat d'uns 22.000 anys.

Narcís Soler ha explicat que la presència de l''Homo Sapiens' del Paleolític Superior a la zona de Serinyà "està molt ben documentada". Van viure a les coves de la zona fa uns 23.000 anys, com ara a la cova de l'Arbreda, on no s'han trobat restes humanes perquè enterraven els seus morts a coves funeràries com la de Mollet III. És per això que Soler ha apuntat també que la cova funerària on s'han trobat tant el crani com les restes presentades avui és "la sepultura més antiga de Catalunya".

El director de les excavacions ha explicat que les restes trobades corresponen a una dona que va viure fa uns 22.000 anys i que va ser enterrada amb un aixovar funerari format per dents de cérvol i mol•luscs perforats i peces escollides de sílex. Soler ha destacat que l'escassetat de restes d'aquest període, el gravetià (26.000-20.000 anys enrere), fa que la troballa sigui molt important perquè mentre que de restes humanes més arcaiques n'hi ha moltes per tot Catalunya i a la resta de l'Estat, d'aquest període només se'n coneixen dues més a tota la península ibèrica.

Això s'explica, ha afegit, pel fet que en aquest període es va començar a enterrar els morts, el que ha fet que les restes no es trobin en els nivells d'ocupació que s'excaven. De les restes presentades avui, els arqueòlegs ja n'han pres mostres per tal d'estudiar si s'hi conserva material genètic antic, que el crani no va poder conservar.