Mor la poeta Montserrat Abelló

Nascuda l'1 de febrer de 1918 a Tarragona, Montserrat Abelló i Soler va passar la seva infantesa a les ciutats de Cadis, Londres i Cartagena , seguint els desplaçaments del seu pare, que era enginyer naval.

Va estudiar a Barcelona i, en esclatar la Guerra, als 18 anys, va començar a fer de professora d'anglès a alumnes de Batxillerat i d'intèrpret d'alguns membres de les Brigades Internacionals.

Monterrat Abelló ha passat gairebé la meitat de la vida fora de Catalunya. El 1939 va marxar a l'exili, primer a França, després a Anglaterra (on va viure l'inici de la 2a Guerra Mundial) i finalment a Xile, on va conèixer el seu marit, també exiliat, i on van néixer els seus tres fills.

I va ser a Xile, que va entrar en contacte amb els escriptors exiliats (com Joan Oliver o Xavier Berenguel) i amb altres de xilens ( com González Vera i Pablo Neruda). També és el lloc on va començar a escriure poesia. Des de llavors no ho ha deixat mai de fer.

El 1960, després d'una vintena d'anys d'exili, la seva família torna a Barcelona i ella, a part d'escriure, es dedica a la docència i a la traducció. Als 45 anys publica el seu primer llibre de poemes, Vida diària.

Abelló va encetar així una trajectòria de més de 50 anys de poesia, que el 2003 va aplegar al volum Al cor de les paraules. I que es completa amb els títols Memòria de tu i de mi, El fred íntim del silenci, l'antologia Poemes d'amor i Més enllà del parlar concís, que acaba de publicar.

La seva obra, tan de poeta com de traductora, ha estat reconeguda amb les màximes distincions que el nostre país dóna a la gent de lletres, com el Premi d'Honor lletres catalanes, la Creu de Sant Jordi o el Premi Nacional de Cultura.