Hi ha més vida als oceans

Uns expedició liderada pel Centre Superior d'Investigacions Científiques i presentada a Barcelona conclou que l'estoc de peixos és deu vegades superior al que es pensava i que hi ha una quantitat immensa de bacteris i virus fins ara desconeguts

El Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha triat la Residència d'Investigadors que té a Barcelona per presentar les conclusions de l'Expedició Malaspina, la més minuciosa feta mai als oceans i que ha liderat aquest centre. Encara han d'analitzar bona part del material recollit, però ja han publicat les primeres conclusions i els propis investigadors es mostren sorpresos dels primers resultats perquè tomben grans mites o afirmacions fetes fins ara pels científics.

Els peixos no s'estan acabant

Segons ha explicat el coordinador de l'Expedició Malaspina, l'investigador del CSIC Carlos Duarte, "fins ara només s'havia mesurat el volum de peixos o estoc de les zones costaneres". Aquesta expedició ha arribat fins els anomenats "deserts oceànics", zones molt allunyades de la costa. Ho ha fet amb l'ajuda d'un gran vaixell, l'Hespérides de l'Armada Espanyola. Allà, a una profunditat d'entre 400 i 700 metres han trobat grans quantitats de peix. Concretament, exemplars de "peixos mesopelàgics com ara el peix llanterna, el peix de llum o el peix drac", uns peixos de mides reduïdes. El volum total d'aquests peixos és, segons han conclòs, "deu vegades superior als peixos que fins ara es deia que hi havia".

Duarte ha explicat que aquests peixos no els havia detectat ningú abans "perquè tenen una capacitat sensorial aguda i esquiven les xarxes i altres arts de pesca". Per detectar-los, diu, "s'han de fer servir tècniques acústiques i el vaixell Hespérides les tenia".

Hi ha bacteris i virus per descobrir

En aquesta expedició han recollit més de 2.000 mostres de microorganismes de l'Atlàntic, l'Índic i el Pacífic. Encara estan analitzant-les i, segons Duarte, trigaran més de deu anys en conèixer amb detall què han trobat, però el que ja asseguren que tenen és "el catàleg més ampli del món de microorganismes dels oceans". De fet, el 60% dels virus i bacteris que han recollit són, en paraules de Duarte, "rars o desconeguts".

No hi ha cap illa de plàstic al Pacífic

Fa anys que alguns estudis afirmen que al nord del Pacífic hi flota una massa de plàstics, l'anomenada "illa de plàstic del Pacífic". Aquesta expedició, després d'haver pentinat el Pacífic, nega l'existència de cap illa de plàstic. Duarte explica que "les concentracions que han trobat d'aquest material equivalen a l'1% del plàstic que es deia que hi havia". En xifres "són 200 grams de plàstic per cada kilòmetre quadrat". Si filtréssim 1.000 litres d'aigua del Pacífic, ha explicat Duarte, "en trauríem tres o quatre peces de plàstic de pocs mil·límetres.

La pregunta que es fa ara l'equip de Duarte és "on s'amaga el 99% que falta perquè el plàstic triga moltíssim en degradar-se". Treballen amb vàries hipòtesis, la primera, "que un procés orgànic el degradi"; la segona "que s'esmicoli tant que no el captin"; i la tercera, la més probable, diuen, "que aquests peixos que han trobat als deserts oceànics se l'estiguin menjant".

La contaminació arriba a tot arreu

Una altra de les conclusions a les que ha arribat aquesta expedició és que l'oceà està tant o més contaminat que la terra ferma. Jordi Dachs, investigador del CSIC i membre de l'expedició, ha detallat que a banda dels plàstics, "l'oceà té altres amenaces que li arriben per l'aire: des de gasos d'efecte hivernacle, fins a compostos químics que provenen dels fàrmacs, dels pesticides, del gore-tex o fins i tot dels antiadherents de les paelles". En alguns casos, diu Dachs, "els nivells de contaminació dins l'aigua són fins a cent vegades superiors als que hi ha en terra ferma".

L'Expedició Malaspina és un projecte liderat pel CSIC amb un pressupost de 6 milions d'euros finançat pel Ministeri d'Economia. Hi ha participat 18 països, prop de 50 grups de recerca i 16 universitats espanyoles.