La Fiscalia Anticorrupció espanyola veu limitacions en la persecució de Pujol pels diners a Andorra

La investigació por frau i blanqueig dependrà de si la regularització fiscal presentada per la seva dona i el seus fills s'ha ajustat a dret

La investigació oberta en un jutjat de Barcelona a l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, la seva esposa i els seus fills per ocultar durant 30 anys una fortuna a Andorra pot trobar dificultats per atribuir suposats delictes fiscals o de blanqueig de capitals, segons confessen fonts de la Fiscalia Anticorrupció a la SER.

El motiu és que la família ha regularitzat la seva situació fiscal el passat mes de juliol, dies abans que s'obrís el procediment penal en un jutjat català, mitjançant el pagament de 3.1 milions d'euros al Banco de Madrid, filial espanyola de BPA.

Les mateixes fonts subratllen que "si aquesta regularització està ben feta", cosa que determinarà l'informe sol·licitat pel jutjat a l'Agència Tributària espanyola, no hi haurà cap possibilitat d'acusar Pujol per frau fiscal. I tampoc per blanqueig de capitals, ja que la reforma del Codi Penal espanyol del 2010 impedeix perseguir aquest delicte si no existeix delicte fiscal precedent associat.

Tot i així, les fonts fiscals insisteixen que rastrejaran l'orígen dels diners del clan Pujol per intentar provar la seva procedència. La investigació en aquest cas quedaria limitada al suborn, el tràfic d'influències i altres delictes relacionats amb la corrupció, tot i que Anticorrupció recorda la dificultat de provar aquesta mena d'afers amb una "legislació laxa" que permet curts terminis de prescripció i obliga a trobar els fets pràcticament en el moment en què es produeixen per obtenir una condemna.

Només cal recordar, segons les mateixes fonts, la impossibilitat de demostrar el suborn en l'anomenat 'cas Fabra' o el tràfic d'influències en el cas de l'exministre José Blanco.