Amagar la intel•ligència per ser populars

Barcelona

Els especialistes diuen que la única solució és que l'escola i la família detectin i atenguin el més aviat possible els alumnes talentosos. Que no són només aquells que tenen un alt coeficient intel•lectual sinó també els que destaquen en àrees concretes com el llenguatge o l'art. Si aquests alumnes reben un tractament diferenciat des de l'inici de l'escolaritat, no acostumen a tenir problemes, perquè tothom accepta com a normal que se'ls tracti diferent i se'ls demani més. El conflicte, diu la psicopedagoga de l'Escola Pia de Mataró, Sandra Mañé arriba quan l'alumne, sobre tot en el cas de les noies, comença a destacar a finals de primària o a la secundària. " Noies que treuen 10 als exàmens, que no els pots posar més nota, però que es perfecte tot el que presenten i que ho lliuren amb data i amb molta qualitat, però a les classes no fan cap pregunta, volen passar molt desapercebudes. I quan el tutor o la tutora els proposa anar més enllà, que treballin a un ritme diferent de la resta, la seva resposta és però que quedi entre nosaltres, que els meus companys no ho sàpiguen".

Qui fora Coordinador del grup de superdotació i altes capacitats del col•legi de psicòlegs de Catalunya, el doctor Flavio Castiglione coincideix que aquest perfil d'alumne pot renunciar de forma conscient a allò que més li agrada, que és aprendre, per tal que els seus companys els acceptin. "Són alumnes molt lògics" i conclouen que "poden trobar un forat fora de l'escola per aprendre més". Però a l'aula, confirma Castiglione "poden renunciar a aprendre més coses per tenir una bona socialització". Això en el millor dels casos perquè en d'altres, els alumnes brillants acaben tenint problemes a l'aula.

Diferents estudis xifren en un 60 per cent el nombre d'alumnes amb altes capacitats que paradoxalment deriven en situacions de fracàs escolar. El fill de la Isabel, llegia de manera espontània els 3 anys. Malgrat tenir documentat des el primer dia el seu alt nivell d'intel•ligència, la seva situació a l'escola va anar de mal en pitjor. "Amb 10 anys -explica la Isabel- ja deia que no volia anar a escola, que era molt avorrit, però no li vam fer cas. Als 11 va desenvolupar fòbia escolar i allà va començar el calvari: visites a Sant Joan de Deu, la Creu Roja, el Clínic, 10 anys amb medicació, que encara manté". La Isabel confessa que la única manera que han trobat perquè el seu fill estudiï ha estat la de matricular-lo per fer proves lliures –així es va treure el títol de secundària, o el nivell Proficiency d'anglès- i derivar-lo cap a la formació no reglada. "Mai més ha volgut estar escolaritzat, dins un sistema on ho ha passat fatal. Ara fa simplement el que li agrada"

El doctor Castiglione considera que un diagnòstic d'altes capacitats mai ha de ser una mala noticia per una família. "No és una patologia ni una problemàtica en si mateixa, sinó que es converteix en un problema quan entra en un medi educatiu que no abasteix les necessitats d'aquests escolars". Castiglione pensa que l'escola si té possibilitats d'atendre aquest estudiant. "Només cal la flexibilitat i l'atenció diferenciada que és la norma per exemple a les escoles rurals, on un mateix professor ha d'estimular alhora alumnes de diferents cursos".

Fonts del departament d'ensenyament asseguren que el darrer curs, un 1'2 per cent dels alumnes que van rebre un Suport Personalitzat a l'escola (SEP) estaven considerats com a estudiants d'altes capacitats. Un percentatge molt lluny de l'estadística europea que diu que, almenys 10 de cada 100 alumnes són brillants.