Luis Suárez i Neymar maquillen els problemes del Barça

Barcelona

Després de l’allau de comentaris sobre la pèrdua d'estil i identitat del Barça, Luis Enrique es va veure a Almeria en la tessitura de fer alguna cosa i aclarir les seves idees. I l'asturià ho va fer capgirant les seves últimes alineacions, posant a alguns poc habituals com Rafinha, Munir o Adriano. El missatge semblava clar, el meu Barça serà diferent a tots els altres.

L'efecte de la revolució d'Almeria de Luis Enrique va durar molt poc temps. Poc després dels primers cinc minuts l'Almeria dominava la pilota i sobretot les intencions. Verza es va fer amb la pilota en detriment de Rakitic i Busquets, que van arrencar tan difusos com poc encertats.

El pas dels minuts no va fer més que agreujar la situació i fer patir a l'equip de Luis Enrique, que va perdre definitivament el pols al partit. El xoc va tornar a ser una mena de cercavila, com ja va passar a Amsterdam en grans fases del partit. Els córners a favor de l'Almeria se succeïen i les contres cada vegada més fàcils, gràcies a Thievy i Zongo, que agafaven l'esquena de Mascherano i Bartra amb una quotidianitat sorprenent.

I després d'un atac del Barça Messi va perdre la pilota i en la contra Thievy caricaturitzar la defensa de Luis Enrique. En cinquanta metres va deixar enrere Mascherano i Bartra com si fos Bale i va afusellar Bravo. Un gol que posava la guinda a una de les pitjors posades en escena de l'equip català en aquesta temporada. Malgrat tot, Rakitic i Messi van poder enviar el partit equilibrat al descans amb una doble ocasió que primer Rubén i després el pal es van encarregar de desbaratar.

Neymar i Luis Suárez es van canviar i van entrar al descans pels poc encertats Pedro i Munir. L'artilleria va millorar de forma substancial però això no amagava que el problema es troba més a la rereguarda que en una altra línia, perquè les arribades de Thievy i Zongo seguien latents en tot moment.

No obstant això l'Almeria va començar a sentir la por d'haver de defensar Messi, Neymar i Suárez de manera simultània. El Barça continuava discontinu i erràtic, però ja no era el mateix que a la primera part. Així Suárez es va inventar una jugada fabulosa que va estavellar la pilota al travesser.

Edgar i Hemed van donar una mica d'oxigen a l'atac blanc-però la seva aparició va coincidir amb l'emergir de Mascherano, imperial a la segona meitat. L'entrada de Xavi va tornar a comnsolidar al Barcelona, subjectant les contres a base de possessió i fent més protagonistes als tres de dalt.

D'una altra bona combinació va arribar el gol que canviaria el partit per sempre, tot i que abans Messi va clavar la pilota en el travesser per tercera vegada per al seu equip. Corria el minut 82 quan Luis Suárez va posar un centre fabulós al segon pal perquè Alba piqués la pilota i batés Rubén.

En definitiva, una victòria balsàmica per al Barcelona, que segueix sense trobar-se amb ell mateix i que malgrat l'enèsima revolució del seu entrenador, no dóna senyals de millora.