Crònica d’un pacte de gestió

Reus

CiU i PP van ser els guanyadors de les eleccions del 2011. Mentre CiU aconseguia per primer cop desbancar el PSC de la primera posició d’uns resultats electorals a la ciutat, després de 32 anys, els populars aconseguien un resultat històric amb 6 regidors. Ambdós havien anunciat la necessitat d’un canvi a la ciutat, després de la darrera etapa del tripartit dirigit per l’exalcalde Lluís Miquel Pérez.

CiU va pactar amb el PP la mateixa nit de les eleccions municipals del 2011. Ho va fer de manera simbòlica quan l’aleshores candidat Carles Pellicer va aixecar la mà de la seva futura sòcia de govern en un gest de victòria. La fotografia va tenir lloc a la seu de CiU, quan Alícia Alegret va anar a felicitar el futur alcalde.

De fet es va trigar relativament poc a signar un pacte de govern. El Partit Popular va negociar les regidories més potents: la de comerç, la de turisme, la de la Guàrdia Urbana, la de promoció econòmica... i CiU aconseguia un aliat fort amb qui governar durant els propers anys. Un pacte que no es veia amb estranyesa, tenint en compte que al Parlament de Catalunya Artur Mas governava amb el suport dels populars.

Però amb els mesos la política catalana va donar un gir considerable, sobretot a partir de l’11 de Setembre del 2012, quan un milió i mig de persones van sortir pels carrers de Barcelona. A partir d’aleshores, la tempesta política va esquitxar i molt l’Ajuntament.

El 19 d’Octubre del 2012, en un ple municipal, Alícia Alegret es veia obligada a pujar a l’atri i demanar fermesa i convicció a l’alcalde per continuar governant amb ella: ‘Vostè ha de saber si vol continuar governant amb el PP pel bé de la ciutat. O és que li fa vergonya pactar amb el Partit Popular?’. De fet, el 5 de Novembre es va convocar un ple municipal per ratificar el pacte de govern.

Des d’aleshores les tensions entre CiU i PP s’han anat succeint de forma més tímida. Ambdós, Pellicer i Alegret, han fugit de polèmiques públiques i s’han limitat a defensar l’anomenat ‘pacte de gestió’. Per posar un exemple, Marc Arza, regidor d’Empresa i Ocupació, assegurava a principis del 2013 que ‘el pacte de gestió a Reus funciona molt millor del que sembla, en el seu dia a dia’.

Un any després, Alegret admetia als micròfons de la CADENA SER que existien evidents discrepàncies ideològiques però que ‘al govern ens uneix un punt en comú. La ciutat de Reus i la nostra voluntat de fer millor la vida dels ciutadans’.

Però les tensions polítiques anaven creixent a nivell català, i després de la manifestació de l’11 de Setembre d’enguany, la CUP va posar sobre la taula la necessitat que CiU trenqués amb el PP a la ciutat: ‘Demanem a l’alcalde que trenqui amb el PP després de veure la gent que s’ha manifestat aquesta Diada a Barcelona. I no només això. Demanem al PSC que doni l’estabilitat que necessita la ciutat per acabar el mandat’. Unes paraules que van començar a sacsejar l’estabilitat.

De fet, en les darreres setmanes, l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, ha inclòs al debat polític un element nou: ‘el pacte només el trencarem si hi ha un dictamen des de les direccions nacionals, o bé si hi ha un atac frontal al President de la Generalitat Artur Mas’. Unes paraules que arribaven després que la Plaça del Mercadal, en una de les protestes en contra de la prohibició per part del Tribunal Constitucional de la consulta del 9N, clamés a l’alcalde que trenqués amb el PP.

Després de 3 anys i mig de govern de gestió a Reus, i a només 6 mesos de les properes eleccions municipals, Carles Pellicer trenca amb el seu soci de govern, i afronta la recta final del mandat en solitari. A l’actual govern li queda un tràmit important, la negociació i aprovació dels pressupostos municipals de cara el 2015.