El Fiscal General proposa acusar Mas, Ortega i Rigau de quatre delictes

Madrid

El fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres Dulce, ha descobert les seves cartes i ha repartit a la junta de fiscals de salal a seva opinió jurídica sobre la consulta del 9-N. Ho ha fet repartint el document que va enviar originalment a la fiscalia de Catalunya, que ara estant discutint per decidir com queda finalment. En tot cas, Torres aposta per querellar-se contra el president, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. El Fiscal aprecia així indicis dels delictes de prevaricació, malversació de cabals públics, desobediència greu i obstrucció a la justícia.

El document sosté que la Generalitat ha tingut una conducte "incompatible" amb la resolució del Tribunal Constitucional al promoure un "procés de participació ciutadana" que es va desenvolupar "amb la parafernàlia d'urnes, taules i paperetes característiques dels processos electorals ". Diu el fiscal general de l'Estat que el govern d'Artur Mas des d’un primer moment volia “convocar una consulta referendària sobre el destí polític de Catalunya”. Per aconseguir-ho, eludint el control jurisdiccional, afegeix Torres Dulce, el President va adoptar una nova estratègia: “impulsar el mateix procés mitjançant actes jurídics no formalitzats". El document explica que “presoners van treballar en la fabricació de les paperetes”. També assegura que el mateix Govern va presentar el dispositiu per al 9N i van “exigir” l’emissió de falques gratuïtes en mitjans de comunicació per difondre la convocatòria. La Fiscalia també els acusa de mantenir oberta la pàgina web que contenia informació per votar tot i que interpreta que hauria d’haver estat "clausurada per donar compliment a la decisió del Tribunal Constitucional".

El document sosté que Mas, Ortega i Rigau “han fet servir fons públics per consumar la desobediència a la suspensió, facilitant la logística i tots els mitjans materials necessaris per a la realització de la consulta". Una quantia que el Fiscal desconeix però per a la que hi havia –per a la consulta original- un pressupost de 9 milions d'euros només en publicitat institucional.

Delictes que atribueixen

Prevaricació. Els querellats van dur a terme "una continuada activitat administrativa destinada a donar suport material i personal al procés de participació suspès" i mitjançant un "exercici desviat de les funcions públiques que ostenten adoptar decisions i prendre mesures per a la celebració d'una consulta que es trobava suspesa per decisió vinculant del màxim òrgan de garanties constitucionals ".

"Trobant-se jurídicament suspès el procés de participació els querellats adopten decisions que els situen extramurs de l'ordenament jurídic i que només aspiren a fer prevaler la seva voluntat respecte del contingut de les decisions adoptades pel Tribunal Constitucional "

Desobediència greu. "Els successius canvis en el format jurídic de la consulta per intentar eludir la clara, expressa i terminant suspensió de la mateixa no són sinó una retòrica al servei de l'incompliment i el caràcter obert de la negativa dels querellats a donar compliment a la resolució de suspensió emanada per l'alt tribunal, és manifest "

Els querellats "coneixien la decisió del Tribunal Constitucional i en oberta i franca oposició porten fins al final l'acte suspès" i les declaracions del president de Catalunya el dia de la consulta són reveladores "si la fiscalia vol conèixer qui és el responsable d'obrir les escoles que em mirin a mi ".

Obstrucció a la justícia o usurpació d'atribucions judicials. Aquest delicte protegeix la "divisió de poders" perquè "el que està en joc realment és la vigència de les decisions del Tribunal Constitucional en el territori de Catalunya, contrarestada sense fonament legal per un exercici desviat de les prerrogatives administratives i de govern de les quals es troben investits els querellats ".

Malversació de cabals públics. El delicte s'ha comès perquè s’ha fet " despesa pública per dur a terme actuacions delictives en tant radicalment oposades a les resolucions del Tribunal Constitucional i per tant ontològicament alienes a la funció pública".