Teatre a gust del consumidor
El teatre a domicili i a llocs poc habituals, com ara l’interior d’una cava, és cada cop més freqüent. Els actors estan experimentant amb canvis d’ubicació per poder oferir un ventall més ampli d’espectacles i adaptar-se a les necessitats del mercat.
Tarragona
El públic està acostumat a desplaçar-se a teatres i auditoris per poder veure les representacions, però l’escenari alçat i les grades no sempre són imprescindibles. El món artístic vol capgirar la tendència de l’espectador que es desplaça i anar a buscar al públic a d’altres espais, oferint productes més personalitzats i adaptats a cada situació. Aquest és el cas del vilafranquí Toni Regueiro, que des de fa tres anys s’emporta els seus personatges a festes d’aniversari, celebracions i cases particulars: “vam detectar que no existia la possibilitat de fer un monòleg a domicili, i juntament amb una companya, la Marina Mestres, vam dissenyar una cartera de productes.
Teatre a domicili
Regueiro i Mestres tenen onze personatges per oferir: un cantant de boleros, una catadora de vins, un boy que vol actuar a comiats de soltera... Els han construït pensant en celebracions a on poden encaixar. Inicialment era un espectacle tancat, però ara fan participar el públic: “la gent et demana poder intervenir. Així és molt més dinàmic, amè i agraït”. El teatre a domicili és molt nou, i el que més se li assembla són els restaurants que ofereixen espectacles durant l’àpat.
Espectacles desubicats
L’actor Fermí Fernandes també ha fet un pas per sortir al carrer. Recentment ha estrenat “El sommelier”, un monòleg que s’ha representat a un celler de les caves penedesenques Nadal situat a més de 10 metres sota terra. L’ambient que es crea va en absoluta concordança amb l’argument: un excèntric catador de vins parla de la seva obsessió entremig de bótes de vi i amb la llum càlida i la humitat típiques dels cellers. “Reinventar-se o morir”, diu Fernandes, qui explica que la idea de l’espectacle, escrit conjuntament amb Toni Orensanz i dirigit per Toni Albà, li va venir mentre mirava poesia a aquest mateix emplaçament: “vaig pensar que seria fantàstic poder-hi fer un monòleg d’un personatge vanitós i egoista a qui tan sols li preocupa ser el millor catador del món”.
La combinació amb el patrimoni
Tarragona acull cada dos anys el Festival Internacional de Teatre. Companyies de tot el món actuen a llocs d’una gran importància patrimonial, com ara l’interior del circ romà.
Sigui, a casa, a unes caves o a dins d’un monument, el que està clar és que el teatre, cada cop més, opta per anar a buscar a l’espectador per tal d’apropar el seu art.
Eva Hidalgo
Periodista a SER Tarragona - Ràdio Reus i apassionada de l'ofici d'explicar històries.
