Les absències catalanes als actes de celebració de la Constitució
Un any més Artur Mas no assisteix a l'acte de celebració de la Constitució al Congrés dels Diputats. Els parlamentaris de CiU, ERC i ICV també continuen donant l'esquena a la commemoració dels 36 anys de la Carta Magna.
Barcelona
La sentència del Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia va ser la gota que va fer vessar el got. Aquell any, el 2010, els convergents van decidir deixar d'assistir als actes de celebració de la Constitució, per considerar que ja no anava amb ells. Quatre anys després, la diputada Montserrat Surroca continua opinant que la seva presència allà “no és procedent”.
Els diputats no notaran gaire l'absència d'Esquerra, que mai ha assistit a aquesta celebració. El seu cap visible al Congrés, Alfred Bosch, considera que, a les portes d'unes eleccions plebiscitàries, tindria menys sentit que mai anar-hi. Bosch respecta els que hi assisteixen, però diu que “voldria poder celebrar una altra Constitució”, la d’una república catalana.
També seria una sorpresa veure Iniciativa a una celebració d'aquest tipus. El diputat Joan Coscubiela ho veu com un acte “carregat d'hipocresia” i promogut per “persones que dia sí, dia també, trepitgen la Constitució”. L'ecosocialista creu que el millor homenatge que se li pot fer a la Carta Magna és “defensar els drets fonamentals que recull, com l'accés a l'habitatge i a una feina digna“, i fer-li un “rentat de cara per adaptar-la als nous temps”.
Sense CiU, Esquerra i Iniciativa, la representació catalana es limitarà als diputats del PSC i del PP català al Congrés de Diputats, que, com és conegut, mantenen postures allunyades. Mentre els socialistes veuen imprescindible una reforma federal de la Constitució, els populars consideren que el que ara toca és reforçar el pacte constitucional de l'any 78.
