Reclamen un observatori permanent sobre l'assetjament a les aules

Barcelona

Perquè d'acord per exemple, amb el darrer estudi fet pel govern basc sobre l'assetjament, a les aules de cinquè i sisè de primària, 1 de cada 5 alumnes pateix algun tipus de violència continuada, com ara que els companys l'identifiquin amb un malnom, l'insultin o el critiquin. En el cas de Catalunya les diferents enquestes fetes, la darrera al curs 2011/12 només ha estudiat el fenomen a secundària, perquè Ensenyament entén que és més complicat tenir resultats fiables a partir d'una enquesta feta a nens i nenes d'entre 10 i 11 anys. Però el Psicòleg i president de l'Associació No al acoso ( www.noalacoso.org ), adverteix que és precisament a aquestes edats quan el fenomen comença a fer mal. "La primària és el gran laboratori d'assaig de l'assetjament. Allà l'assetjador comença a actuar i la víctima comença a arrossegar un desgast que de vegades es detecta a secundària". Segons Pérez, a l'ESO disminueix la quantitat d'alumnes que es consideren objecte de maltractament per part dels seus companys "tot i que el maltractament que es registra augmenta en intensitat. És més dur, més humiliant, més cridaner"

Pérez forma part d'un grup de treball específic del Col·legi de psicòlegs que està ultimant una proposta per crear un observatori permanent sobre el bullying, que voldria analitzar el fenomen a primària i a secundària. Perquè diuen, no es pot fer una prevenció realment ajustada, si només es fan estudis parcials i cada 5 anys. Cal recordar que els departaments d'Ensenyament i interior han fet en els darrers 14 anys, tres grans estudis sobre la convivència escolar a les aules, als cursos 2000/2001, 2005/2006 i el darrer, al curs 2011/2012. "Des de llavors, es pregunta Javier Pérez, "quants mòbils més hi ha en mans dels adolescents, quines noves xarxes socials han sorgit, quantes aplicacions tipus Whatsapp?". Per això, el grup de treball sobre el bullying del Col·legi de psicòlegs treballa en una proposta d'observatori permanent del fenomen, que "sigui un mecanisme flexible i ràpid de detecció, per actuar com més aviat millor. Perquè si ara actuem a partir de les dades del 2012, està clar que almenys a efectes de tecnologia, anem amb retard.

Les associacions d'ajut a les víctimes insisteixen que les noves tecnologies fan més perversa la situació d'assetjament perquè ara ja no es queda només al pati, sinó que persegueix a la víctima fins a casa seva. i els preocupa una dada molt concreta del darrer estudi sobre l'assetjament fet per la Generalitat: El 16% d'alumnes que assegura que participa activament o no fa res quan veu que un company és atacat verbalment o físicament per altres companys