Pocs fumadors demanen ajut
Només el 5 per cent dels fumadors recorren a l’ajut d’un metge, psicòleg o farmacèutic quan volen deixar el tabac. La resta ho intenta de forma voluntària, amb més risc de fracàs.
Una fumadora encenent un cigarret. (ACN)
Lleida
Deixar de fumar s'entén encara com una cosa fàcil, que es fa quan la persona vol i sense la necessitat de demanar l'ajut d'un professional. Per això, segons el cap de la unitat de tabaquisme de l’Hospital Santa Maria de Lleida, Francesc Abella, només un 5 per cent dels fumadors demanen el suport d’un metge, un psicòleg o un farmacèutic quan volen deixar-ho.
Però, fer-ho de forma voluntària, pot acabar tenint més riscos, “perquè una persona que fa un auto intent i recau poden passar, 2 anys abans no s’ho torni a repensar” assegura Abella. En canvi, quan un pacient està en tractament, això “forma part de l’aprenentatge i no parlem de recaigudes sinó d’ensopegades”.
I és que entre el 80 i el 85 per cent dels pacients que consulten a la unitat de tabaquisme del Santa Maria ho fan perquè els ho ha aconsellat un altre fumador. L'hospital tanca l'any havent atès uns 250 nous pacients, una xifra que es manté estable des de fa un parell d'anys.
El perfil del pacient és el d'una persona d'entre 45 i 50 anys i, per primer cop, les dones superen als homes. Una situació que s'explica, segons Abella, perquè les dones van començar a fumar dècades més tard que els homes.
