Es disparen els enterraments de beneficència a Barcelona

Se n'han fet un total de 301, i és la primera vegada des que va començar la crisi que se supera la barrera dels 300. L'any 2013 se'n van fer 212. Són les tombes dels sense nom, de les persones que no tenen res. Morir-se en aquestes condicions vol dir ser enterrat en una caixa senzilla de fusta i en un nínxol sense nom, dels que no vol ningú, en un pis elevat. Tot plegat costa a les arques públiques uns 700 euros. El director de cementiris de Barcelona, Jordi Valmaña ho descriu així: "És com un servei normal, com qualsevol altre, però sense tanatori, sense flors, sense recordatoris, sense música... és a dir, hi ha la caixa, el servei funerari porta el difunt fins el cementiri i allà l'enterrem en un nínxol, com qualsevol altre enterrament. És un nínxol que no té làpida i, evidentment, tampoc hi posem el nom."

Al cap de 5 anys, les restes es dipositen en una fossa comuna. Els familiars que demanen un enterrament d'aquest tipus s'han de dirigir als serveis socials de l'Ajuntament i demostrar que no el poden assumir.

Pugen els enterraments de beneficència i, en canvi, baixa la compra de panteons, sepultures opulents que poden costar entre 30.000 i 150.000 euros. En els anys d'abundància se n'adquiria un cada mes. En el que portem d'any només se n'han contractat 5.

Cada any, als cementiris de Barcelona s'enterren uns 17 mil difunts.