Sobreviure
L’Ajuntament d’El Cogul espera que Cultura contracti durant aquest 2015 una persones que faci visites guiades a les pintures rupestres, tot i que el centre d’interpretació continuï tancat.
Imatge de la plaça d'aquest poble de Les Garrigues(RÀDIO LLEIDA)
El Cogul
A 22 kilòmetres de Lleida, se situa El Cogul, a la comarca de les Garrigues, amb uns 190 habitants empadronats. Un dels principals atractius del poble són les pintures rupestres de la Roca dels Moros, declarades patrimoni de la Humanitat per part d ela Unesco.
El centre d’interpretació que les acull va costar 1.300.000 euros i fa dos anys que està acabat, però tancat perquè falta el projecte museístic. L’alcalde, Jaume Mor, critica que “amb l’excusa de la crisi s’han perdut subvencions que ja estaven donades”, per poder acabar les obres. Amb tot, es mostra esperançat i confia que durant aquest any la Conselleria de Cultura contracti una persona que faci visites guiades.
Les pintures es poden visitar, ara per ara, gràcies al voluntariat de set veïns que fan de guies. Una d’elles és la Mercè Codines: “almenys li donem vida pel poble i per tots, perquè venen a dinar aquí al bar, venen a comprar oli, és com una cadena que ens va bé per tots”. En 2 anys, prop de 6.000 persones han visitat les pintures rupestres.
L’escola sempre penja d’un fil
Alumnes a l'aula de l'escola rural d'El Cogul
Alumnes a l'aula de l'escola rural d'El Cogul
Un poble petit com El Cogul sempre mira de salvar l’escola. Aquest gener suma un alumne més passant a ser-ne vuit i allunyant-se una mica més dels cinc, que és el mínim que estableix Ensenyament per mantenir un centre rural obert. La mestra i directora del centre, Claudia Ribot, explica que estan acostumats a “salvar-se pel pels”, però, així, almenys, garanteixen l’escola aquest i el curs vinent.
En Jordi Mor i la seva dona han contribuït a salvar l’escola. Fa uns anys van venir a viure al poble amb els seus tres fills i ara acaben d’obrir un forn a Castelldans, a 7 kilòmetres d’El Cogul. Explica que han començat de zero, perquè “la crisi famosa ens va obligar a venir aquí” i ara “comencem a aixecar el cap una altra vegada”.
