La crisi acaba amb Neichel, un clàssic de la gastronomia catalana
El xef Jean-Louis Neichel, que va dirigir la cuina d'elBulli abans que Ferran Adrià, porta 40 anys amb una estrella Michelin, però assegura que "la crisi ho ha canviat tot"
GRA006 BARCELONA, 19/01/2015.- Jean-Louis Neichel, el único chef en España que, junto con Arzak, mantiene una estrella Michelín desde hace casi 40 años, cerrará el 31 de enero el restaurante que lleva su nombre "porque persiste la crisis y en la gastronomía no parece que vaya a pasar, y me niego a bajar la calidad", según asegura en una entrevista con Efe. EFE/Alejandro García / ALEJANDRO GARCÍA (EFE)
Barcelona
Jean-Louis Neichel, l'únic xef a Espanya que, juntament amb Arzak, manté una estrella Michelin des de fa gairebé 40 anys, tancarà el 31 de gener el restaurant que porta el seu nom "perquè persisteix la crisi i en la gastronomia no sembla que vagi a passar, i em nego a baixar la qualitat".
Després de passar pels fogons d'El Bulli, per al qual va aconseguir la seva primera estrella Michelin, Jean-Louis Neichel va obrir el seu restaurant el 1981 al barri de Pedralbes de Barcelona, i ràpidament es va convertir en un lloc de culte per als amants de l'alta cuina mediterrània.
El cuiner francès assegura que el restaurant estarà tancat almenys fins al maig, i que en aquest temps reflexionarà sobre el futur i si reobre el local amb un altre concepte, perquè el seu fill Mario "vol seguir en la gastronomia, però amb un vaixell una mica més petit".
"Ara som 16 persones", explica Jean-Louis Neichel, "i la fórmula ha funcionat bé fins fa dos anys, però la crisi ho ha canviat tot, i en el futur l'oferta ha de ser diferent".
L'anunci del tancament ha provocat un repunt en les reserves del seu restaurant, que des de fa algunes setmanes està al complet de clients de sempre que, per diferents raons, van deixar d'anar.
Molts d'ells, reconeix Neichel amb un punt d'ironia, "vénen ara a plorar sense recordar que els mesos en què ens hem hagut de mantenir amb menys de les meitat de les taules ocupades".
Segons explica, algunes grans empreses s'han aprofitat una mica de la crisi obligant a reduir preus pel servei quan les despeses fixes del local eren els mateixos i les matèries primeres de qualitat que posa en les taules són cares, mentre el xef creu que no pot acabar amb la bona fama i l'alt nivell culinari que ha mantingut tot aquest temps.
Encara que en els dos últims anys ha ajustat preus i ha elaborat menús més competitius per a grups, introduint altres productes no tan exclusius, confessa que el que no pot és donar sardines com en els locals de tapes, "perquè amb sardines no augmentarà la clientela que abans menjava llobarro ".
