De quan érem pioners

Valencia

De quan érem pioners

De veres... he perdut el compte dels casos de corrupció, presumpta o no, que han arribat als tribunals. Dóna igual una depuradora que el flamant Palau de les Arts. La conselleria d'immigració o presidència de la Generalitat. Tot fa pudor. De tot dubtem i res ens sorprén. I em fa pena. Llàstima parlar amb companys periodistes de fora d'ací que ens miren i ens veuen com si açò fora un altre món. O la Sicília de Saviano. O un reducte de rèptils. I es munten rutes per a mostrar el "despilfarro" mentres es cau el trencadís d'edificis emblemàtics (i tan emblemàtics) ... i cada vegada que eixim en la tele (tele nacional perquè de l'autonòmica queda l'edifici i un deute monumental) d'aquell "Levante feliz" queda el nom i el discurs d'alguns polítics només preocupats per seguir ahí, en el seu "Levante feliz"... en eixa comunitat que van presentar com amable, oberta, pionera, el motor d'Espanya... i era un frau. Llàstima..."