Enterraments de beneficència
Un centenar de persones sense recursos, que no podien pagar-se el funeral, han estat enterrats a la ciutat de Girona durant l'últim lustre
Cementiri / ACN (ACN)
Girona
En els últims 5 anys s’han fet més de 100 enterraments de beneficència a Girona. L’Ajuntament i el Bisbat negocien que aquelles persones sense recursos que ho demanin abans de morir - o que ho demanin els seus familiars- puguin tenir un funeral religiós.
Des del 2010 a la ciutat de Girona s’han fet 101 enterraments de beneficència, 25 dels quals l’any passat. Quan ningú de l’entorn del mort pot pagar l’enterrament hi ha dues possibilitats: els jutjats emeten un requeriment o els Serveis Socials elaboren un informe perquè l’Ajuntament assumeixi el cost a través de la concessionària que gestiona el servei.
Tot i que els dos últims anys hi ha hagut més enterraments de beneficència, en molts casos de d’indigents i persones que viuen en la misèria, el regidor de Sostenibilitat Jordi Fàbrega no ho atribueix a la crisi. Fàbrega ha explicat que Girona també assumeix les morts de l’Hospital Josep Trueta.
El Bisbat de Girona s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament perquè quan una persona o els seus familiars ho demanin tingui un funeral religiós a la capella del cementiri.
Escolta Jordi Fàbrega:
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Jordi Fàbrega, regidor de Sostenibilitat de l'Ajuntament de Girona
