Descobert un gran fossar ibèric de més de 2.200 anys
Estudiants del grau d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona han descobert les restes d'una construcció ibèrica a la capital de l’Alt Camp. Aquest assentament podria haver estat destruït pels romans durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC).
vista aèrea del poblat ibèric / ACN
Valls
Els alumnes d’Arqueologia de la UB han descobert un fossar de més de 2.200 anys d'antiguitat que defensava la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, sota l'actual municipi a l'extrem est. Podria tenir una amplada de catorze metres i gairebé cinc metres de profunditat, i una longitud superior als quatre-cents metres.
El poblat ibèric del Vilar
El fossat descobert pels estudiants defensava l'antic poblat ibèric, una zona actualment edificada. Al llarg del temps s'han anat trobant restes en el subsòl d'aquest sector d'uns 60.000 metres quadrats, flanquejat per dos barrancs. Avui en dia aquesta zona de la ciutat, coneguda de fet com el Vilar, és ocupada per blocs d'habitatges i cases, instal·lacions esportives, un col·legi, l'estació de tren i la línia ferroviària.
Segons els investigadors, aquest assentament podria haver estat destruït pels romans durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), que va enfrontar Roma i Cartago per l'hegemonia de la Mediterrània.
Eva Hidalgo
Periodista a SER Tarragona - Ràdio Reus i apassionada de l'ofici d'explicar històries.
