Discrepàncies a l'Ajuntament sobre el 4F
Els grups municipals no han aconseguit fixar una posició comuna sobre la situació que s'ha generat arran de l'emissió del documental "Ciutat Morta"
Els grups municipals de Barcelona fan una crida a aportar noves proves que permetin la revisió del cas 4-F / Telva Somoza (ACN)
Barcelona
El Ple de Barcelona no ha aconseguit fixar una posició comuna sobre l'anomenat cas 4F. La sessió d'avui ha arrencat amb un posicionament per separat dels grups municipals.
L'alcalde Xavier Trias ha insistit en què es tracta d'un cas jutjat, però que tot i això el seu govern està revistant l'actuació que va tenir l'Ajuntament en aquells fets. Trias ha afegit que les conclusions d'aquest informe seran públiques.
Al final de la seva intervenció, l'Alcalde també ha assegurat que el documental "Ciutat Morta" era clarament parcial i tenia intencionalitat política. I ha dit que si els autors o participants en el documental tenen noves proves que permetin reobrir el cas, ho han de portar a la justícia.
En les intervencions ha quedat clar on estava la dificultat de consensuar un text comú. Hi ha hagut diferencies notables entre els grups a l'hora de solidaritzar-se amb els afectats pel cas 4F. CiU i PP ho han fet explícitament amb l'agent de la guàrdia urbana que ha quedat paraplègic arran de l'agressió que va patir en aquell desallotjament. PSC i Unitat per Barcelona s'han solidaritzat amb "tothom". I Iniciativa ha citat expressament l'agent de la Guàrdia Urbana però també Patricia Heras, una de les condemnades per l'agressió al guàrdia urbà que es va acabar suïcidant.
L'altra gran discrepància s'ha produït al voltant de si el documental "Ciutat Morta" aporta proves suficients per reobrir aquest cas. Només el President del grup d'Iniciativa per Catalunya, Ricard Gomà, dona per fet que sí que ho fa i que aquest és "no és un cas tancat".
El president del PSC, Gabriel Colomé, ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya defensa tot el procés judicial del cas i que "no és acceptable que es doni credibilitat a un document audiovisual" sense que s'hagin examinat les resolucions judicials. Diu Colomé que defensen "la llibertat d'expressió, però també el respecte a les institucions que són la base dels sistema polític democràtic".
Des del PP, Alberto Fernández Díaz, ha reclamat que, si de la investigació es desprèn que el documental ha fet acusacions falses contra la guàrdia urbana, que el consistori emprengui accions legals contra qui les ha fet.
Jordi Portabella creu que si cal, l’Ajuntament ha de promoure la revisió dels fets per “esvair qualsevol ombra de dubte” sobre l’actuació del consistori.
