El Govern català aplaudeix la reforma universitària

Barcelona

El secretari d'universitats diu que l'aprovació del decret -que recull de fet el model que Catalunya defensava quan es va debatre com aplicar l’anomenat Pla Bolonya- obre un període de negociació entre el govern català i les universitats per garantir dues coses: una postura comuna a l'hora de decidir en quines especialitats es faran graus de 3 anys i en quines es mantindran de 4 i que el nou sistema no perjudiqui econòmicament els estudiants. “En qualsevol cas”, ha dit el secretari d’Universitats, Antoni Castellà “es preservarà que el model sortint no tingui cap perjudici econòmic per a l’estudiant”.

Dilluns es reunirà la conferència de rectors de les universitats espanyoles per intentar consensuar un model. Una intenció que comparteixen la majoria de rectors catalans però no tots. En declaracions a SER Catalunya, el rector de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Casals deia que la reforma és molt bona i que no ha d'espantar a ningú que una mateixa especialitat pugui fer-se en tres o 4 anys, depenent de qui i en quines condicions l'ofereixi. “No penso que, per exemple, els estudis de dret, necessàriament, com per alguna mena de veritat celestial, hagin de durar el mateix a totes les universitats, cadascú s’ho pot plantejar com li sembli bé”.

Casals subratlla que “els petits problemes” i “els desajustos” que provoca la reforma, en referencia a la factura que han de pagar els estudiants, no pot enterbolir el que és “objectivament”, segons ell, “una bona noticia” perquè finalment els títols de les universitats catalanes estaran en línia amb els que s'ofereixen a la resta d'Europa.

No ho veuen igual els estudiants, que consideren que tots els que vulguin tenir un títol realment útil per entrar al mercat laboral, hauran de fer necessàriament un màster, amb l'esforç econòmic que això suposarà.

El Ministre d’Educació José Ignacio Wert diu per contra que les famílies estalviaran perquè els estudis duraran un any menys. I apunta que només 2 de cada 10 estudiants complementen els seus graus fent un màster. Els estudiants diuen però que els títols de 3 anys seran pràcticament paper mullat a l'hora de competir en el mercat de treball i que el màster serà “de facto” obligatori. El president del consell de l'estudiantat, Lluís Forcadell diu que si no abaixen els preus, la universitat serà un luxe. “Els preus actuals ja són prohibitius”

Ara mateix, un estudiant que fa un grau d'humanitats, aconsegueix el seu títol després de gastar 6000 euros en 4 anys. Amb el nou sistema, i si els preus no canvien, la titulació bàsica li costaria menys, 4500 euros, però seria gairebé imprescindible que fes un màster de dos anys. En aquest cas la factura total de la seva formació pujaria fins als 10500 euros.