46 metges han denunciat agressions verbals i físiques durant el 2014

Barcelona

Els metges catalans van denunciar l'any passat 46 agressions físiques i verbals. Els facultatius recorren cada cop més al seu col·legi professional reclamant consells per defensar-se o protegir-se, sobretot d'amenaces, sovint a través d'internet.

Pacients que perden la paciència, d'altres que no accepten un diagnòstic o proves que s'allarguen i provoquen angoixa. Són alguns dels motius que hi ha darrera d'aquestes agressions que es mantenen estables en els últims 3 anys però que s'han reduït a la meitat respecte fa una dècada. Josep Arimany, coordinador de la unitat integral de violència contra el metge del Consell de Col·legis de Metges assegura que demanen suport perquè tenen por i no saben com defensar-se: "Amenaces per correu o verbals que provoquen angoixa o por al metge i volen que els fem un assessorament jurídic però també en seguretat".

Un 2% són agressions físiques, la resta són sobretot insults o amenaces. Passa molt a urgències, representen un 17%, però especialment als ambulatoris, són el 83%, on alguns pacients volen la baixa o una medicació concreta i s'enfaden si el metge no ho accepta. El delegat de Metges de Catalunya, Francesc Duch creu que Salut ha de posar solució als problemes que provoquen que alguns pacients perdin la paciència: "Penso que s'ha d'abordar la causa principal, és a dir, el descontent de l'usuari perquè hi ha molta llista d'espera o els col·lapses a urgències perquè si no es fa llavors ja estem actuant a través de les conseqüències". Duch creu que les agressions han anat a la baixa a partir del suport que reben de la Fiscalia, que l'any 2006 va donar la instrucció que es considerés els metges com una autoritat.

Els metges van tancar un acord fa dos anys amb els Mossos per poder denunciar alguns pacients quan alteressin l'ordre públic de la consulta. La idea era multar-los amb 300 euros i així els metges no havien d'anar als jutjats. Només en un cas, però, s'ha fet servir aquest acord de la llei de seguretat ciutadana.

Un dels col·lectius més castigats per aquestes persones que perden els nervis, que són violentes o que, directament, no tenen sentit de l'educació és el d'infermers i infermeres. Aquests professionals són els primers que reben quan atenen aquests pacients, per exemple, a les urgències hospitalàries. A banda de les dades que recull el Col.legi de Metges, també hi ha el registre oficial de l'Institut Català de la Salut. Estan acabant d'elaborar les de l'any passat però les del 2013 revelen que hi va haver 657 casos d'agressions físiques i verbals, de les quals, 218 van ser contra metges, 107 van tenir com a víctimes infermers i 41 auxiliars d'infermeria. Els administratius és un altre dels col.lectius que també pateix en primera línia la ira de pacients o familiars El 2013, l'ICS va registrar 165 casos. 39 més eren zeladors. Només el 7'5%  de tots ells van denunciar.