Unió llença més llenya al foc
Josep Antoni Duran i Lleida, considera una “innecessària irresponsabilitat” el trencament de la disciplina de vot i, tal i com va explicar SER Catalunya, mostra obertament el seu malestar perquè l’ordre d’abstenir-se vingués des de les altes esferes del partit
GRA016. MADRID, 11/02/2015.- El portavoz de CiU en el Congreso, Josep Antoni Duran Lleida (d), durante su intervención hoy en la sesión de control al Ejecutivo del Congreso, en la que ha preguntado al presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, sobre si no cree que debería matizar mucho más sus perspectivas para el año 2015. EFE/Juan Carlos Hidalgo / Juan Carlos Hidalgo (EFE)
Barcelona
Malgrat que els dirigents de Convergència porten dos dies intentant apagar l’incendi, avui Duran i Lleida torna a llençar gasolina sobre la federació.
A la seva carta web setmanal, el líder democristià recorda que si la direcció convergent no hagués fet una trucada a l’últim moment, a Madrid regnaria la pau, i a Barcelona la glòria. Duran assegura no entendre a què respon aquesta estratègia però deixa anar un enigmàtic “el temps ens ho dirà”.
I qui s’ho mira des de la barrera és Esquerra. Avui el seu líder al Congrés, Alfred Bosch, reconeix “que no és gaire còmode negociar amb un partit que no té un únic discurs”. Unes declaracions que arriben un moment on CiU i Esquerra hauran de parlar, i molt, per arribar a un acord sobre el full de ruta cap a la independència.
Duran també s’ha referit al procés
Aquest dijous explicàvem a SER Catalunya que dirigents de Convergència consideraven que no era creïble liderar el projecte independentista a Catalunya, al mateix temps que a Madrid es feia la vella política d’Estat, votant moltes lleis amb el PP. El divendres el líder democristià ha dit prou i demana deixar d’intentar fer veure que a Unió no l’importa gens ni mica el procés sobiranista.
Així, amb els ànims ben encesos, Duran i Lleida, Artur Mas i la resta de dirigents de la federació hauran de veure’s les cares a la reunió que mantindran dilluns vinent a Barcelona, i que si ens agafem a aquestes paraules es preveu de tot, menys plàcida.
