El Constitucional tomba la Llei de Consultes i el 9-N original

Madrid

A només quatre dies que expiri el termini de cinc mesos de suspensió temporal, el ple del Tribunal Constitucional ha acordat aquest dimecres declarar inconstitucionals, i per tant nuls, la convocatòria del 9-N original i dos preceptes de la Llei de consultes no referendàries.

Ho ha fet per unanimitat, i ha posat fi a un procés que l'executiu de Mariano Rajoy va iniciar el 29 de setembre del 2014 quan va presentar els dos recursos i va forçar la suspensió dels textos.

Els ponents de les dues sentències són el conservador Pedro González -Trevijano (Llei de consultes), i el progressista Juan Antonio Xiol (convocatòria del 9-N), que han acordat en les últimes jornades la resposta conjunta.

Han comunicat la seva decisió després d'una reunió de només 45 minuts que havia estat convocada d manera extraordinària, perquè aquesta setmana no constava cap ple al calendari del TC. La reunió ha començat a les 11.15 minuts i segons fonts del TC ha acabat prop de les 12.

Els magistrats declaren nul·la la convocatòria i suspenen dos preceptes de la Llei de consultes no referendàries de l'article 3, que defineix la modalitat de consulta i estipula que poden ser d'àmbit "nacional" si es refereixen a tot el territori de Catalunya, o local, així com de caràcter general o sectorial.

Han adoptat la decisió perquè entenen que les consultes de caràcter "general" permeten convocar un cos electoral i són, en realitat, referèndums que, en cas de ser convocats pel govern autonòmic, haurien de comptar amb un permís exprés i previ del govern espanyol.

A més, entenen que les consultes no poden superar les competències que tenen assignades les comunitats autònomes i els parlaments regionals, i consideren que la convocatòria del 9-N tenia com a objectiu celebrar un autèntic referèndum sobre una qüestió que afecta la integritat territorial de l'Estat, fet contradiu la Constitució i sobrepassa, al seu criteri, les competències d'una comunitat autònoma.

En canvi, el Constitucional no qüestiona les consultes sectorials que consten al mateix article 3 de la Llei, perquè segons els magistrats sí que s'adeqüen a les competències de les comunitats autònomes.

Atenen d'aquesta manera parcialment el fons del recurs del govern espanyol, que es dirigia contra tot el títol II de la Llei de consultes, les disposicions transitòries primera i segona i la disposició final primera. Segons l'executiu espanyol, la Llei de consultes permetia processos que "constitueixen materialment un autèntic referèndum" quan aquesta potestat per convocar referèndums "correspon exclusivament a l'Estat".

Pel que fa a la convocatòria del 9-N original, l'Estat adduïa motius de caràcter competencial i assegurava que atemptava "contra l'atribució de la sobirania nacional, que correspon al poble espanyol, i davant la indissoluble unitat de la nació espanyola".

Han adoptat la decisió després de setmanes de trobades i d'una reunió que ha servit per acabar de tancar els serrells de les sentències, especialment sobre l'abast de la declaració d'inconstitucionalitat de la Llei de consultes no referendàries.

El Constitucional avala d'aquesta manera la via judicial que va adoptar l'executiu espanyol per provar d'aturar el procés sobiranista a Catalunya, que amb aquests dos recursos va intensificar el conflicte jurídic entre els dos governs.

Després d'aquesta decisió, el tribunal tindrà encara pendent de resoldre de manera definitiva el procés de participació, convocat després de la suspensió del 9-N, que va portar a la votació celebrada al novembre.