Torna la lluita per la sisena hora

Barcelona

La Federació d'associacions de pares i mares de Catalunya (FAPAC) demana al Parlament que els convoqui d'immediat i depuri responsabilitats per la decisió presa ara fa tres anys, per vetar la tramitació d'una iniciativa legislativa popular que demanava recuperar la sisena hora a l'escola pública. Això després que el Tribunal Constitucional hagi daclarat nul·la aquesta decisió per entendre que s'ha vulnerat el dret dels ciutadans a participar de la vida política.

La Mesa del parlament va paralitzar la tramitació de la ILP al març del 2012, després que el govern de CIU fes un informe en què al·legava que recuperar la sisena hora els obligaria a fer una despesa no prevista en els pressupostos d'aquell any. El Tribunal Constitucional ha declarat ara nul·la aquesta decisió que "va vulnerar el dret fonamental" dels promotors de "participar dels assumptes públics" que està recollit a l'article 23.1 de la Constitució Espanyola. La decisió de l'alt tribunal obre però un escenari incert perquè la sentència no especifica què s'ha de fer amb les prop de 69 mil signatures que es van recollir a favor de la ILP. El vocal de la FAPAC, Andrés Encinas reclama al parlament que els convoqui immediatament i als partits polítics que recuperin el debat de fons: si s'ha de permetre que amb diners públics es financiïn escoles amb horaris diferents. FAPAC ha fet públic un comunicat on especifica que "continuarà defensant la sisena hora" com a mesura per a garantir la igualtat d'oportunitats i on qualifica "d'inadmissible" que a Catalunya convisquin dos sistemes tan diferenciats entre els centres públics i els concertats. "Amb un model educatiu desigual no es pot garantir la igualtat real d'oportunitats" deia Encinas que afegia que "70.000 signatures, la veu de 70.000 ciutadans no es pot tractar a benefici d'inventari".

Recordem que la supressió de la sisena hora, que el tripartit havia generalitzat l'any 2006 per equiparar l'horari de l'escola pública i la concertada, va permetre al govern d'Artur Mas estalviar-se noves contractacions de professorat en un moment en què la població escolar estava creixent. Un estalvi que el mateix govern va xifrar en 86 milions d'euros.