Sophie Calle
Musa involuntària d'autors com Paul Auster o Enrique vila Matas, l'artista francesa Sophie Calle assegura que la seva intenció no és exhibicionista
Barcelona
Les seves obres no expliquen la seva vida, sinó només alguns moments que li semblen significatius per treballar a partir d'ells. "No és la meva vida, són només moments que escullo, treballo, busco les paraules per descriure'ls, però hi ha molts altres moments que no explico perquè no els hi veig potencial."
Malgrat tot, el recorregut per les sales del palau de la Virreina a Barcelona on aquesta setmana s'ha obert al públic una retrospectiva del seu treball en els últims anys, trasllada al visitant la sensació que l'artista no amaga precisament la seva vida privada, sinó que la utilitza com a excusa per explicar històries i per explorar com construïm la nostra pròpia imatge i com ens veuen els altres. La seva obra més coneguda part d'un d'aquests moments significatius: la seva parella del moment trenca amb ella a través d'un correu electrònic en el qual escriu "cuida't molt". L'artista va convocar llavors a 106 dones, de totes les edats i professions, perquè interpretessin què volien dir aquestes dues paraules. D'aquí va néixer una instal·lació, presentada a la biennal de Venècia el 2007 que, segons el comissari de l'exposició Agustí Pérez Rubio, diu tant de l'artista com de les dones que la van ajudar a interpretar el correu electrònic. "És una creació artística col·lectiva".
El treball de Sophie Calle combina fotografia, textos i pel·lícules com les que conformen la sèrie Veure el mar en què Carrer acompanya en el seu primer passeig al costat del mar negre a 4 persones que mai abans s'havien acostat a una platja. El que es veu, el que s'imagina i el que es recorda, són algunes de les constants que es repeteixen en el treball d'aquesta artista, del qual podrem gaudir a Barcelona fins al pròxim 7 de juny

Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...




