Administradors poc legals
Els administradors de finques demanen al Govern que posi fi a l'intrusisme professional que està plomant les comunitats de veïns amb un frau continuat. Calculen que a Catalunya aquestes organitzacions veïnals mouen com a mínim 9 mil milions d'euros cada any
Blocs de pisos / Laura Busquets (ACN)
Barcelona
Són diners que en teoria serveixen per fer inversions o reparacions a l'edifici però que, a vegades, van a parar a les butxaques dels suposats gestors.
Per fer-ho utilitzen diferents mètodes: passen despeses per treballs inexistents, inflen factures per serveis contractats i es queden la diferència o cobren comissions posant-se d'acord amb els proveïdors. Una de les estratègies més lucratives passa per posar en un sol compte bancari els diners de totes les comunitats de veïns que gestionen. Després en traspassen una part a un pla fix i el rendiment que donen els diners, se l'embutxaquen ells. Segons David Garcia, propietari de Finques Lasauca de Figueres, el 90% de totes les comunitats de veïns que ha captat ens els últims anys havien sortit escaldades d'altres gestors: “Tots es queixen de la manca de transparència de l’anterior administrador. Hi ha gestors que no es molesten a fer reunions anuals. En fan cada dos o tres anys i quan la comunitat ho detecta s’indignen perquè volen saber què fa l’administrador amb els seus diners. Algú els hi ha d’explicar.”
El president del Col·legi d'Administradors de Finques, Enrique Vendrell, diu que l'intrusisme està fent molt de mal al sector i per això demana a la Generalitat que actuï: “S’està permetent que una activitat tant important com la que fa un administrador de finques, que manega els diners de tota una comunitat de veïns, quedi exposada. Si Consum no actua contra aquelles persones que fan males pràctiques, no podem fer altra cosa que continuar reclamant a la Conselleria de Territori i Habitatge que intervingui.”
El problema és que qualsevol persona pot administrar els diners d'una escala de veïns. El que demanen els administradors és que el govern estableixi uns criteris clars per definir qui es pot dedicar a aquesta tasca i qui no, i que aquests criteris es compleixin.
