Menjar per a tothom amb genètica

Barcelona

Sense modificació genètica dels aliments no hi ha futur. La població mundial no para de créixer i, segons l'Organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura, l'any 2050 necessitarem un 70% més d'aliments. Podríem pensar que la solució fàcil és ampliar conreus, però ja estem al límit i els experts apunten que tampoc es pot fer servir més aigua, més adobs i més pesticides perquè cal que l'agricultura sigui sostenible. I a això s’hi sumen els efectes del canvi climàtic que, entre d'altres, portaran condicions meteorològiques cada vegada més extremes.

Amb aquest panorama experts en modificació genètica estan reunits des d'ahir a Barcelona en el marc de les trobades B-Debate, una iniciativa de Biocat i La Caixa que periòdicament aplega a científics de tot el món per posar en comú i difondre les seves investigacions.

Aquest dimarts al Balcó de SER Catalunya hem parlat amb Josep Casacuberta, investigador del Centre de Recerca en Agrigenòmica. Casacuberta posa l’arròs del Delta de l’Ebre com a exemple de planta que cal modificar “per tal d’adaptar-la a uns cabals de l’Ebre cada vegada més baixos, un nivell del mar cada vegada més alt i uns terrenys, per tant, molt més salinitzats”. "Sabem que existeixen varietats en algun lloc del món que poden créixer en aquestes condicions, però encara no sabem quin és el gen que determina que sigui capaç de fer-ho".

Des de l’any 2000 científics de tot el món, la majoria nord-americans, però també europeus, estudien el genoma de plantes com l’arròs, el blat, la soja o fins i tot, maduixes i melons. En tenen 80 d’analitzades i amb aquesta informació, diu Casacuberta, els científics “poden fer retocs a cada espècie per fer-la més resistent a una plaga o millorar-ne el gust i l’olor”.

Casacuberta subratlla que “hi ha diverses tècniques de modificació genètica més enllà dels polèmics transgènics” i que “totes seran necessàries i segures”.