Un miler d'afectats per electrosensibilitat a l'any

Barcelona

Estem en l'era digital per excel.lència i, tot i que ordinadors portàtils, telèfons mòbils i microones ens fan la vida més fàcil en alguns aspectes, en d'altres ens la compliquen molt.

Cada any, unes mil persones són diagnosticades a l'Hospital Clínic de Barcelona d'electrosensibilitat, un trastorn provocat pels dispositius electrònics. Tot i que, segons el metge internista especialitzat en aquest transtorn de l'Hospital Clínic de Barcelona, Joaquim Fernandez Solà, "no hi ha un cens fiable".

Fernandez parla d'un creixement "exponencial" dels casos, d'una desena fa uns anys, "a un miler actualment". A més assegura que "hi ha molta gent no diagnosticada".

I és que segons Fernandez, el trastorn de l'electrosensibilitat no s'ha de relacionar amb l'ús "de grans aparells tecnològics, altes radiofreqüències o accidents radiolèctrics". Persones sensibles a les ones magnètiques el poden patir amb l'ús habitual d'aparells tecnològics cotidians, com ara el telèfon mòbil o el wiffi, encara que es tracti de "freqüències normals i legals".

Els símptomes més habituals són mal de cap, insomni, desconcentració, irritació a la gola i a la mucosa bucal, cansament, baix rendiment i oblits. Les persones amb més risc són les que passen més hores de forma reiterada exposades a les radiacions de telefons mòbils, wifis i altres aparells electrònics.

Únete al canal de WhatsApp de la SER

Situacions de risc a banda, es calcula que una de cada mil persones té una predisposició genètica a patir electro-sensibilitat.

El doctor Fernández Solà és molt crític amb les administracions, a tots els nivells, des de la Unió Europea, a la Generalitat. Diu que, tot i que saben que les radiacions fan emmalaltir moltes persones, "s'han plegat als interessos de multinacionals", com ara les operadores telefòniques.

Fernandez Solà explica que "els comitès científics europeus són mixtes, entre científics i tecnòcrates", i assegura que sempre s'acaba imposant la teoria d'aquests últims, que asseguren que aquest tipus de radiacions "són inòcues", tot i que "científicament no és cert", sentencia.

Per si això no fós prou, la sanitat pública no cobreix l'atenció mèdica a aquest trastorn, que ni tan sols està reconegut oficialment. Els malalts han de pagar les visites a través de la xarxa privada.