El mite de la burundanga
El cap de Toxicologia del Clínic assegura que mai han detectat la substància en dones violades. Un 40% de les víctimes diuen que els agressors les havien drogat


Barcelona
La famosa burundanga, una droga que fa perdre el coneixement, és un mite segons el cap de Toxicologia de l'Hospital Clínic, que és el centre de referència per les víctimes d'agressions sexuals a Barcelona.
Un centenar de noies passa cada any per urgències del Clínic víctima d'una violació. I 40 asseguren que estaven drogades quan les van agredir. Fa 5 anys l'hospital va començar a fer analítiques després que la policia apuntés la hipòtesi que podia ser burundanga, una planta sudamericana que es consumeix líquida, és incolora i inodora, fàcil de barrejar amb una beguda i que pot deixar una persona sense sentit. Provoca el que els metges anomenen blackout. La persona té un buit mental, no recorda res del que ha viscut mentre estava drogada. Però la burundanga no existeix segons ha explicat a SER Catalunya Santiago Nogué, cap de Toxicologia del Clínic: "De les 450 anàlisis que hem realitzat buscant la burundanga apareix en el 0%. És un mite segons la meva opinió, no existeix, no es roba, ni es viola amb burundanga", diu de forma taxativa.
Quin és el principal problema? Que la droga desapareix de la sang i l'orina en poques hores. Les víctimes passen una anàlisi de sang i una d'orina. I els resultats revelen que un 35% de les víctimes havien begut i que un 15 per cent havien consumit cocaïna i el mateix percentatge de cànnabis. També detecten psicofàrmacs com la benzodiazepina, que també pot provocar amnèsia, un 1% d’èxtasi líquid.
També admeten que hi pot haver alguna substància que actualment no estiguin analitzant perquè desconeixen que existeixi. "Tots tenim un problema, nosaltres, la policia, els malalts, els jutges. Un 40% dels malalts creuen que els han posat alguna cosa a la beguda. El problema és que de vegades nosaltres no podem donar resposta. Actualment, per exemple, no podem analitzar el cànnabis sintètic", diu Nogué.
El cap de toxicologia del Clínic conclou que des de el seu punt de vista el més probable és que més que individus que vagin amb intencions criminals, el que fan és aprofitar-se de noies que estan en una situació vulnerable pel consum voluntari de substàncies.
Són casos judicialment molt complexes perquè sense proves científiques que s'hagi drogat les víctimes, costa molt demostrar-ho. A més, la recuperació és molt complicada, perquè no saben què han fet mentre estaven sense coneixement.
Sense un resultat positiu de les anàlisis és complicat que un jutge condemni el suposat agressor. A més, pot passar que la víctima no recordi ni qui li ha fet. "Com que no hi ha el testimoni perquè la persona no pot dir a mi m'han fet això o allò i aquell o l'altre amb la qual cosa, a nivell jurídic és molt complicat que prosperin les causes o fins i tot pugui ser considerat un abús i no una agressió sexual perquè la persona no recorda exactament què ha passat", diu Glòria Escudero, coordinadora de l'Associació d'Assistència a Dones Agredides Sexualment reconeix que la recuperació emocional de les víctimes pot ser més llarga perquè fa molta vergonya per la pèrdua de control i “per pensar que durant hores no has estat amo de tu mateix i han pogut fer amb tu tot el que han volgut”.
Una altra possible hipòtesi és que algunes dones diguin que les han drogat per no voler reconèixer que han pres alguna substància voluntàriament, tal i com explica Núria Calzada, portaveu de l'entitat Energy Control, que analitza la composició de drogues: "La vergonya o la culpa d'haver pres drogues i que es pot percebre que això ha facilitat l'agressió i no assumeixo aquest fet o per amagar-se o protegir-se de la família i que no s'assabentin que he pres drogues i així és més fàcil dir que me l'han posat a la beguda, sense treure credibilitat al que expliquen les dones".
L'any passat hi va haver a Catalunya 665 agressions sexuals, un 9% més que el 2013. En un 90% dels casos l'agressor era algú conegut de la víctima. Els Mossos no volen parlar d'aquestes investigacions per "política interna" asseguren fonts oficials.




