Els suïcidis d’adolescents, un problema silenciat
A Lleida, l'Hospital Arnau de Vilanova ha atès, en els darrers sis anys, 35 intents de suïcidis de joves. I a tot Catalunya l’any passat 10 menors de 18 anys es van treure la vida.

Imatge del cartell de la jornada "Suïcidi en joves i adolescents" que s'ha celebrat a la ciutat de Lleida. (SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT)

Lleida
Psiquiatres, psicòlegs i famílies reclamen que es formi a mestres, professors i pares perquè puguin detectar actituds suïcides en adolescents per prevenir-les. Han posat de relleu aquesta situació, moltes vegades silenciada i amagada, en una jornada sobre ‘Suïcidi en joves i adolescents’ celebrada a la ciutat de Lleida.
Darrera del 90 per cent dels suïcidis de joves hi ha una malaltia mental, sobretot depressió o consum de drogues, segons ha explicat la responsable del servei de psiquiatria infantil de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, Montse Pàmias. En el cas dels intents de suïcidi, aquest factor es redueix fins al 25 per cent del casos. “Hi ha un altre 75 per cent en què és una reacció adaptativa, impulsiva o inadequada a un conflicte” afegeix Pàmias.
Davant aquesta situació la detecció i la prevenció esdevenen claus, i més tenint en compte que el 40 per cent dels adolescents que intenten treure’s la vida, ho tornen a intentar al poc temps. Per això els familiars afectats reclamen més formació i conscienciació tant de pares com de mestres i professors.
La Cecília Borràs fa sis anys que va perdre el seu fill, de 19, i va decidir posar en marxa ‘Després del Suïcidi Associació de Supervivents’. “Sobreviure a la mort d’un fill per suïcidi és un procés de dol llarg i molt costós” explica. I assenyala que tot no sempre s’hi poden evitar, cal abordar aquest problema perquè “hi ha joves que diuen que volen morir i de vegades menyspreem senyals latents de que estan patint”.
A la demanda de més prevenció s'hi suma l'Associació de Suport al Dol de Ponent. El psicòleg i director tècnic de l’entitat, Xavier Muñoz, cal “donar eines al professorat per poder detectar i tenir especialitats on el mestre hi pugui tenir suport”. Són els testimonis que avui han volgut posar un crit d'alerta davant d'aquest tema tabú i sovint amagat i que cal abordar, des de l'àmbit educatiu, social i sanitari.




