Rigau fa gestions per retardar la LOMCE

Barcelona

Fins ara eren 5 les comunitats no governades pel PP que feien oposició activa a la LOMCE, però les eleccions del passat dia 24 de maig han modificat sensiblement el mapa autonòmic.

Els de Rajoy deixaran de governar a València, Aragó, Balears, Castellà la Manxa, Extremadura i probablement també a Cantàbria. Una xifra total que supera de llarg les 6 comunitats que són necessàries, d’acord amb el reglament, per forçar la convocatòria d’una reunió de la Sectorial d’educació. Per això, la consellera ha començat a fer gestions amb la idea de forçar aquesta convocatòria i plantejar una nova modificació –i ja seria la segona- del calendari d’aplicació de la LOMCE.

“He fet gestions de caràcter polític perquè ens posem d’acord les comunitats no governades pel PP, per demanar una sessió extraordinària de la conferència sectorial i abordar el curs vinent i l’aplicació que s’ha de fer de la LOMCE”.

El curs vinent s'hauria de fer la primera revàlida de sisè, encara que el seu resultat no comptaria en l’expedient dels alumnes i s’haurien d’introduir canvis també en els currículums de secundària i de batxillerat, per a preparar als alumnes per a les futures revàlides.

Des de València qui es perfila com a nou conseller d'educació, el socialista Miquel Soler, veu bé la idea, però adverteix que per ells és molt complicat fer marxa enrere als canvis que ja s'han previst pel curs vinent. “Un dels punts de l’acord de govern amb Compromis i Podemos” – ha explicat Soler en declaracions a la SER- és el d’elaborar una normativa autonòmica pròpia que “minimitzi els aspectes més negatius de la LOMCE”, a l’espera que una nova majoria al Congrés dels diputats possibiliti la seva derogació.

A València, com també ha passat a Balears o a Castella-la Manxa, els governs, fins ara a mans del PP, ja han aprovat els decrets que modifiquen els currículums de secundària i batxillerat per l'any vinent i han planificat les plantilles per al curs vinent d'acord al nou repartiment de matèries. A Balears, l’Assemblea de docents demana als partits que han de formar govern que directament no acatin la llei Wert, però els directors creuen que no tenen ni marge per refer les previsions ni empara legal per no complir la llei.

Per la seva banda, des del Ministeri encara dirigit per José Ignacio Wert, recorden que malgrat que ho pugui demanar una majoria de comunitats autònomes, "l'última paraula" per convocar una sectorial, la té sempre el Ministre.