Els videojocs són indispensables a l'escola

Barcelona

Jean Baptiste Huynh ha explicat que, com a professor de matemàtiques sentia que la seva assignatura era una “arma de destrucció massiva” de la confiança i la curiositat que està en la base de l'aprenentatge. Això el va motivar a buscar una manera senzilla d'explicar l'àlgebra, un mètode en què equivocar-se no fos un drama. L’escola, sosté Huynh hauria de preparar als alumnes per “tenir confiança en les seves capacitats” i alhora “cultivar la seva curiositat”. I l’escola actual, sentencia “no ho està fent”. Em vaig adonar que “cada vegada que posava una nota a un alumne estava destruint una mica la seva confiança”. Huynh diu que es va posar a treballar amb la idea de “trencar el cercle” i demostrar que “qualsevol alumne pot aprendre i resoldre operacions complicades”. El seu joc, Dragon Box ha estat reconegut amb nombrosos premis especialitzats.

Un dels pares dels Angry birds, Peter Vesterbracka considera que “tots els videojocs” tenen un component educatiu perquè t'ensenyen a adaptar-te a les circumstàncies. “I això, la capacitat d'adaptació és de les poques coses que sabem segur que els nens necessitaran en el futur”.

Vesterbracka lamenta que el sistema educatiu, a tots els països, té massa guardians –governs a diferents nivells- que fa difícil que els creadors arribin a l’escola i puguin escoltar realment què necessiten els docents i els alumnes. I defensa la necessitat de repensar què s’explica a l’escola. Per a un alumne, subratlla Vesterbracka, mai pot ser un motiu sòlid per a estudiar una cosa el fet que “entri a l’examen”.

Per a Huynh la clau és fer confiança als mestres, donar-los temps per a innovar i per a avaluar el resultat de les noves metodologies i sobretot, “escoltar als alumnes”.