La Guerra caòtica d’Albert Pla

Barcelona

Guerra comença amb Albert Pla interpretant un soldat fora de lloc que vol tornar a casa, es comunica per radiofreqüència amb altres militars en una escena d’humor absurd que recorda el monòleg de Gila sobre la guerra. És un dels membres de l’anomenada forces del bé que és destinat a una ciutat llunyana per alliberar-la d’un tirà.

El paper de la ciutat l’interpreta Fermín Muguruza que rapeja textos reivindicatius amb resultats desiguals i s’enfronta en una batalla musical amb el personatge d’Albert Pla. L’obra qüestiona el paper dels salvadors exteriors que alliberen pobles i les idees que semblen justificar-ho tot com la seguretat o la llibertat així com la funció de narcòtic social del futbol i la idea de la felicitat basada en el consumisme.

“Guerra” té el seus millors moments en les cançons iròniques d’Albert Pla especialment en una paròdia sobre un concert mundial per la llibertat recolzat per projeccions d’una massa de públic enfervorida. A partir d’aquí els personatges es desdibuixen i la història desapareix. L’obra té un final precipitat en forma d’un vídeo caòtic i reiteratiu sobre l’horror de la guerra. Un espectacle fallit amb un fil argumental molt dèbil que només agradarà als molt incondicionals d’Albert Pla.