Mor Genoveva Masip
Va ser la cara social de l'Església a les perifèries de Barcelona. La gent del seu entorn assegura que "sempre atenia tots, sense prejudicis, una dona de Déu, donada totalment als altres"
Barcelona
La monja Genoveva Masip, que durant dècades va ser la cara social de l'Església a les perifèries de Barcelona, ajudant les famílies de les barraques de Montjuïc, Can Tunis o la Mina, va morir ahir a la capital catalana als 91 anys d'edat, han informat fonts religioses.
Masip era religiosa Filla de la Caritat i va començar exercint de mestra a Barcelona i Sabadell, on va néixer el 19 de novembre de 1923, encara que aviat va despertar la seva vocació social.
La gent del seu entorn la defineix com una persona que "sempre atenia tots, sense prejudicis, una dona de Déu, donada totalment als altres".
El món de la droga, les presons, o les víctimes de la sida són alguns dels terrenys en els quals va ser pionera en l'atenció social.
Des dels anys 70 es va acostar als presos de la Model i a les famílies de les barraques i coves de Montjuïc, de Can Tunis, i de la Mina.
Més endavant, en els anys 80, amb l'aparició de l'heroïna i de la sida, Sor Genoveva recorria els carrers del centre de Barcelona, del Somorrostro i de la Barceloneta per oferir un aixopluc als malalts de sida que no podien anar enlloc.
Els que la van conèixer asseguren que "els ajudava a morir amb dignitat", una labor que duia a terme al costat del germà de La Salle Adrià Trescents.
Durant els últims anys havia rebut nombrosos premis de reconeixement a la seva trajectòria: la Creu de Sant Jordi i la Medalla Conesti el 1992; el premi Solidaritat de l'Institut de Drets Humans el 1997; el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Jaume I el 2004; el Premi Mossèn Vidal i Aunós el 2010; i la medalla Carrasco i Formiguera el 2011.
La monja ha donat el seu cos a la ciència, i per això encara es desconeix la data del seu funeral
