“Amb els malalts és important no només parlar-hi i escoltar-los, sinó que també s’ha de saber acompanyar”
Oriol Broggi, dramaturg, director i actor teatral, conversa amb el seu pare Marc Antoni, metge i expert en bioètica
Llapis de memòria (30/07/2015)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Pare i fill s’han dedicat a professions ben diferents (de fet l’Oriol trencava la línia familiar mèdica que també compta amb Moisès Broggi), però precisament per això és tan interessant encreuar-los i que conversin: de què parlen un pare i fill, si es coneixen tant? Què volen compartir amb els oients?
Aquestes són algunes de les frases que hem sentit:
“A mi no m’agradava molt estudiar, però a la Carlota [Broggi, la seva germana] sí… i jo pensava “i per què li agrada tant?”
“M’agrada veure que l’acompanyo [el malalt] quan està malament i com es va trobant millor. També és gratificant per a mi i és una cosa que m’agrada molt”
“Vaig tenir una sensació -i ho vam parlar- que si havia de fer teatre i m’agradava, la manera que tu et quedaries tranquil, i jo crec que tots, era si feia uns estudis”
