“Dibuixar és com respirar: ho necessitem”
Les il·lustradores Pilarin Bayés i Roser Capdevila s’han entrevistat l’una a l’altra per parlar de les seves dilatades carreres i l’amistat que les uneix
Llapis de memòria (20/08/2015)
El código iframe se ha copiado en el portapapeles
Barcelona
Totes dues han posat màgia i colors a les vides de molts nens i nenes del país (i potser més grans i tot).
El que el públic desconeix és la sòlida amistat i el respecte mutu que es tenen aquestes dues dones pioneres.
Aquests són alguns dels millors moments de la conversa:
Capdevila: Totes dues ens dediquem més o menys al mateix: tu en actiu, jo ara ja no.
Bayés: Hem dibuixat molt, hem estat pencaires.
B: A vegades sembla que la gent del mateix ofici han de ser rivals o enemics; nosaltres no ho hem tingut, això, gràcies a Déu.
C: Jo no tinc cap enemic, em sembla. Per exemple, amb tu sempre m’he sentit bé. Des del dia que em vas curar a Praga!
B: Un llibre queda, eh? Nosaltres que tenim aquestes carreres tan llargues…
C: A vegades, no tiraries enrere? Aquest dibuix que no m’agrada, aquest peu m’ha quedat guerxo… i n’han fet 6.000 exemplars!
C: A mi la política m’ha desenganyat molt, per totes les corrupcions que ens han envoltat.
B: Serà tan difícil… tampoc vull semblar guai del Paraguai, però…
C: Bé, com som una mica fades, o bruixes, en un cop de vareta potser ajudarem.
B: Tant de bo. A cops de llonganissa, tots ben units!
