7 opcions per a unes eleccions històriques

Barcelona

Junts pel Sí

La candidatura s’enfronta a les urnes amb optimisme. Per les enquestes internes de que disposen i perquè consideren un triomf haver aconseguit convertir el 27S en un plebiscit. En canvi mostren “incomoditat” per haver hagut de sortir cada dia a intentar neutralitzar el discurs de la por. Per desencadenar el procés es conformen amb una majoria absoluta d’escons independentistes, encara que no assoleixin al 50% dels vots.

Junts pel Sí s’ha passat bona part de la campanya reclamant una majoria “clara i diàfana” per l’endemà de les eleccions no dependre de la CUP (la formació revolucionaria no vol a Mas com a president). La candidatura de Romeva, Mas i Junqueras no ha aprofundit en detallar les seves propostes i mesures socials. Diuen que primer és la independència – el que anomenen “les eines”- per després recuperar el debat ideològic.

PSC

Ho han anomenat la campanya de l’afecte. No es recorda en una campanya catalana amb tanta presència del Secretari General ni de barons del PSOE. Tampoc han estat habituals tantes mostres d’estima i suport. La finalitat dels socialistes ha estat donar imatge d’unitat interna i de credibilitat al seu projecte de reforma federal de la Constitució. Una reforma que venen com l’única sortida possible davant l’immobilisme de Rajoy i Mas. Ara bé, no han entrat gens en el fons de la reforma. Donar contingut a la “singularitat de Catalunya” és el repte pendent del PSC/PSOE abans de les generals.

Mentrestant, els socialistes busquen construir un front d’esquerres al Parlament que no albira cap enquesta.

PPC

L’efecte Albiol buscava frenar una caiguda pronunciada del PP que mostren totes les enquestes. La campanya s’ha basat en alertar de tots els perills que, al seu criteri, suposa la independència. Han aconseguit mostrar en campanya suports, més o menys explícits, d’Obama, dels bancs o de Brussel·les, però això no els ha fet disparar en les últimes enquestes.

El que el PP veu com “amenaces de la independència” han deixat en segon terme arguments més clàssics en temps d’eleccions: el discurs dur contra la immigració o l’escola catalana. Garcia Albiol reclama un govern amb PSC i C’s com alternativa a l’independentisme, opció que tampoc sembla que hagi de sumar.

Catalunya Sí Que es Pot

Catalunya Sí Que es Pot ésla gran prova de foc per fer confluir les esquerres després de l’èxit d’Ada Colau. Han intentat fugir de la dinàmica plebiscitària apel·lant a un referèndum que no queda clar com s’aconseguirà. I han centrat els atacs contra les retallades i la corrupció, intentant patrimonialitzar l’etiqueta de la regeneració. Hi ha dubtes sobre l’encert del candidat, molt eclipsat per Pablo Iglesias, que s’ha pres el 27S com la seva plataforma de llançament per les generals.

Catalunya Sí Que es Pot convida a ERC a trencar amb CDC per bastir un govern amb PSC i la CUP.

Ciutadans

Inés Arrimadas o Albert Rivera. Rivera o Arrimadas. Ha estat la candidatura més bicèfala i la que més s’ha pres les catalanes com una primera volta de les generals. El canvi a l’estat espanyol comença a Catalunya, diuen. Aquest partit fins ara no té hipoteques, el que li permet per carregar amb duresa contra tot i tots. Ciutadans competeixen amb el PP per veure qui defensa més la unitat d’Espanya o amb Podemos pel pedigrí de nova política. Al Parlament, on totes les enquestes els donen com a primer partit de l’oposició, fa mesos que exploren un pacte amb els partits partidaris del NO.

CUP

Les enquestes preveuen que després de votar les mirades girin cap als ‘cupaires’. Diuen que faran “tot el possible” perquè Mas no sigui President. Han reconegut obertament que se sentirien més còmodes facilitant la investidura de Junqueras o de Romeva. L’únic que ha quedat clar en campanya és que no ho tenen clar. També garanteixen que “faran tot el possible” perquè el procés no descarrili. De fet es presenten davant de l’independentisme com la garantia per evitar que a CDC no li tremolin les cames.

UNIÓ

Partit de govern, partit amb poder a les institucions, que de la nit al dia es troba preguntant-se si quedarà com a partit errant fora del Parlament. S’ha llençat a la caça del votant moderat que històricament va tenir CiU agafant-se al diàleg amb l’Estat com a principal atractiu. Admeten que ha estat impossible fer una consulta, admeten que és necessari consultar els catalans, admeten que serà molt difícil, però asseguren que no existeix alternativa. A la recta final el partit de Duran Lleida ha posat sobre la taula un possible acord amb PSC i sectors de Junts pel Sí, C’s i CSQeP. Duran ha lligat el seu futur polític, que mira a les generals de desembre, al resultat de diumenge.