Majoria independentista

Victòria aclaparadora, però no definitiva. Catalunya està fracturada en dues meitats: una molt unida a la defensa de la independència (Junts pel si i CUP) i una altra (PP, PSC, Ciutadans i Catalunya Sí que és Pot) que, encara que molt dividida, rebutja el desafiament sobiranista. L'independentisme -les candidatures de Junts pel Sí i CUP- suma el 47,8% dels vots i la majoria absoluta en escons al nou Parlament català (72 de 135) per dur a terme el full de ruta que promet la ruptura amb Espanya en 18 mesos. Per aconseguir aquest objectiu planegen deixar sense efecte la legislació vigent, redactar una nova Constitució, crear les estructures d'Estat i convocar unes noves eleccions constituents. Les forces parlamentàries que s'oposen a aquest desafiament sumen el 48% de vots -el 50% si se sumen els sufragis d'Unió Democràtica, que no li van servir per obtenir representació- encara que les diferències entre elles respecte a l'estratègia a seguir a Catalunya són molt importants.

Les onzenes eleccions autonòmics a Catalunya van confirmar el que les enquestes havien anticipat: els partits independentistes sumarien majoria absoluta d'escons a la cambra autonòmica i es quedarien a la vora de la majoria absoluta dels vots escrutats. La jornada del 27-S ha batut totes les marques de participació conegudes en eleccions autonòmiques catalanes amb un 76,9% de participació, gairebé deu punts per sobre de la registrada en els comicis de 2012. Aquesta mobilització massiva no ha aclarit el panorama final entorn l'objectiu de la independència i ha mostrat a un electorat fracturat en dos.

Si tots compleixen els seus compromisos polítics airejats durant la campanya, Artur Mas (número quatre de la llista de Junts pel Sí) serà investit president de la Generalitat en segona volta -la CUP no pensa votar a favor- ia partir de llavors s'obrirà el procés per a la declaració unilateral d'independència, la creació de les estructures d'Estat que ara no té Catalunya i la redacció de la Constitució del nou Estat. Les fites que deixa aquesta jornada històrica són els que segueixen:

ERC i Convergència, menys suport popular que el 2012. La llista de Junts pel sí, que va aconseguir reunir Convergència Democràtica i Esquerra Republicana al costat de candidats independents i independentistes, obté 63 diputats, set menys que els obtinguts per les dues formacions polítiques el 2012 i cinc punts menys de suport popular.

Majoria absoluta d'escons però no de vots. Els líders de la CUP, l'aliat principal de Junts pel Sí per impulsar la ruptura amb Espanya, van anunciar que la declaració unilateral d'independència hauria d'arribar un dia després de les eleccions si les dues candidatures aconseguien la majoria absoluta d'escons (68 sobre 135) i de vots. La primera condició la van superar amb escreix però l'escrutini va deixar a les dues llistes fraccions de segon objectiu.

Barcelona, lluny de l'hegemonia secessionista. La província de Barcelona, la més poblada i la que més diputats aporta a la cambra autonòmica (85 de 135) va deixar a les forces independentistes lluny de la majoria absoluta de vots i d'escons. Junts pel Sí i CUP sumen un 43% dels vots i estan per sota en escons (40) que la resta de candidatures (Ciutadans, PSC, PP i Catalunya Sí que és Pot aconseguirien 45 parlamentaris).

Dos fracassos: PP i Podem. ICV en solitari va aconseguir el 2012 prop del 10% dels vots i gairebé 13 diputats. Ara, amb l'impuls de Podem i del moviment veïnal incorporat a la candidatura Catalunya si que és pot, tot just arribar al 9% dels vots i 10 escons, un resultat molt per sota de les expectatives i fins i tot dels sondejos coneguts durant la campanya electoral. El PP, per la seva banda, perd gairebé la meitat dels seus escons (de 19 a 11) i gairebé cinc punts en suport popular.

El PSC salva els mobles. Tercera força parlamentària, quatre diputats menys que el 2012 i un punt i mig de suport popular perdut a les urnes. Malgrat tot, la candidatura encapçalada per Miquel Iceta aconsegueix quedar molt per sobre de la llista impulsada per Podem.