Mas, Ortega i Rigau, imputats pel 9-N

Barcelona

Dos dies després de les eleccions catalanes i després de mesos de baixa activitat en la tramitació de la querella per la consulta sobiranista del 9N, el Tribunal de Justícia de Catalunya ha cridat a declarar en qualitat d'imputats el president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, la que va ser la seva número dos, Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.

Van ser els pròpis advocats de Mas, Ortega i Rigau qui van demanar fa uns dies al jutge que no interrogués més testimonis fins que els prengués declaració a ells i que, en tot cas, fós després de les eleccions per no interferir en la campanya.

Des de desembre passat, el tribunal havia interrogat diversos testimonis i havia demanat documentació, però la citació de Mas, Ortega i Rigau dóna un impuls definitiu a la investigació. 

L'objectiu del Tribunal Superior de Justícia és esbrinar si el President, l'exvicepresidenta i la consellera van participar activament en l'organització de la consulta alternativa, tot i estar suspesa pel Constitucional, quant va costar i quins mitjans públics es van fer servir.

La fiscalia els responsabilitza de quatre presumptes delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. En cas de condemna, tots ells comporten la inhabilitació del càrrec i oscil·len entre la multa i la pena de presó.

El Tribunal també ha citat 5 testimonis més el 19 d'octubre, entre ells la directora del Centre d'Iniciatives per la Reinserció, un assessor del Govern català, un tècnic, una directora d'un institut i un responsable d'una productora audiovisual.

Artur Mas està citat el proper 15 d'octubre a les 10 del matí. El mateix dia es compleix el setanta cinqué aniversari de l'afusellament de l'expresident Lluís Companys . 

La declaració es farà dins d'unes dates claus per a la constitució del nou parlament català, que té com a dia límit per a la seva formació el 26 d'octubre. A partir d'allí hi ha dos mesos més per la investidura del nou President.

L'horitzó judicial de Catalunya

El futur judicial de Catalunya també passa pel Tribunal Constitucional. El tribunal de garanties té sobre la taula 62 recursos relacionats amb Catalunya. 24 d'ells, entre recursos i conflictes de competència, promoguts pel president del Govern, el PP i el defensor del poble. Els 38 restants, també recursos i conflictes de competència, els han interposat la Generalitat i el Parlament de Catalunya.

Ahir ja se li va preguntar al president Artur Mas sobre aquesta possible imputació, que es preveia que arribés en les pròximes hores i que el propi Mas ja s’esperava