L’amic Picasso

A través d’un amic comú, el jove procedent de Màlaga que no coneixia ningú a Barcelona va conèixer l’aspirant a escriptor Ramón Reventós. Després va venir el seu germà Jacint, que acabaria sent un metge de renom i la resta de la família. Entrar en aquest cercle, va suposar per Picasso, contactar amb els ambients intel·lectuals i artístics de la Barcelona de principis de segle. Figures com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Carles Casagemas eren habituals a les tertúlies familiars dels Reventós.

Quan Picasso va marxar, juntament amb Casagemas cap a Paris, la relació amb la família es va mantenir via epistolar. Aquest és l’origen de les cartes redactades, de vegades des dels cabarets i il·lustrades per Picasso, que obren l’exposició Picasso i els Reventós, que es pot veure fins al gener al Museu Picasso de Barcelona. La relació es manté amb alts i baixos al llarg gairebé de 75 anys. Durant la Guerra, explica Picasso als seus amics “malgrat el risc que suposa”, l’artista anava a la Biblioteca de Paris per copiar els dos contes que Ramón Reventós-mort l’any 1923- només havia aconseguit publicar a revistes. L’any 1947, juntament amb l’editor Ferran Canyameres, Picasso va publicar un llibre, il·lustrat per ell mateix, amb els contes del seu amic, El crepuscle d’un faune i El centaure Picador. La comissaria de la mostra, Malén Gual explica que a diferència de la majoria dels altres volums il·lustrats per Picasso, en aquest cas “coneixia els contes en profunditat” i això “es nota” en els dibuixos que va fer.

Ampliar

Cerrar

La mostra conclou amb un seguit de peces que pertanyen a la família Reventós i que podríem qualificar d’íntimes: les dedicatòries –gairebé il·lustracions- que Picasso va fer a llibres i catàlegs d’exposicions que Jacint Raventós Conti col·leccionava. O les planxes i l’oli La dona morta, que Picasso va regalar a la família per finançar projectes com ara la construcció d’una ala de pneumologia a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.