El preu d'estudiar a la carta
Son els nòmades del campus. Estudiants que han d'allargar la jornada universitària i canviar de facultat entre una assignatura i l'altre per tal de no perdre cap classe. Tot per tal de poder fer un tast de les diferents carreres abans de decidir-se del tot per una d'elles. Una opció -l'anomenat grau obert- que és novetat d'aquest curs a la Universitat Pompeu Fabra.

Imatge d'arxiu d'una àula del campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra / ACN

Barcelona
En total són 22 els alumnes que enguany cursen aquest Grau obert que permet als estudiants triar assignatures de diferents carreres, per tal d'acabar de decidir quina és la seva vocació. La Coordinadora del programa, Ana Delgado subratlla que en cap cas és un recurs per a estudiants mediocres -la nota d'accés ha estat de 11'45- ni una porta falsa d'entrada al sistema sinó la resposta a alumnes que tenen molta capacitat i interessos molt amplis. “Per què hem de tallar l’opció –es pregunta Ana Delgado- de tenir un coneixement més ampli a estudiants que estan capacitats per fer-ho?”
Malgrat que el primer curs es matriculin en crèdits de diferents graus, la filosofia és que aquests estudiants hagin acabat els seus estudis en els mateixos 4 anys que la resta d’alumnes, o, estirant com a molt un trimestre més. Delgado també insisteix que el grau obert no és una drecera per arribar a un grau sense tenir la nota de tall suficient.
Pot ser el cas de la Gemma, una alumna que el curs passat va fer periodisme a Madrid. Vol fer divulgació científica, i de seguida va veure que a periodisme no aconseguiria l’especialització que buscava. Per això, la seva primera opció aquest curs era fer biologia. No tenia prou nota i s’ha decidit pel grau obert. S’ha matriculat en algunes assignatures de Biologia humana i en altres d’Enginyeria Biomèdica. Si acabat aquest curs es decidís per la primera opció, el seu accés no seria immediat i hauria de demostrar –encara no està clar de quina manera- que està al mateix nivell que els alumnes que van entrar a Biologia amb una nota de tall superior.
La teoria és molt atractiva –alguns experts apunten que en el futur tots els estudis universitaris haurien de seguir aquest model- per als alumnes però l'aplicació pràctica requereix també un plus d'esforç. De la tutora, per fer un seguiment acurat de les preferències i evolució de cada alumne i per als propis estudiants, en qüestions tan quotidianes com quadrar horaris o organitzar-se per treballar amb grups diferents, en els que sempre són “els nous”.
A finals d'aquest curs, l'Alba, la Gemma i la resta dels seus companys hauran de triar definitivament quina carrera de les que han començat volen completar. Aquella que més els agradi, però sobre tot, subratlla la tutora aquella per la que tinguin “més talent”

Soledad Domínguez
Redactora de informativos en Ràdio Barcelona, especializada en Educación. Siempre que me dejan, me cuelo...




