La repressió franquista a Catalunya, al detall
Un treball de l'Arxiu Nacional de Catalunya permet consultar, poble a poble, els prop de 80.000 represaliats pel franquisme a Catalunya, dels quals 3.400 van ser afusellats
Barcelona
Amb motiu del 75 aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat Republicana, Lluís Companys, l'Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat els documents dels Judicis Militars Sumaríssims durant el franquisme a Catalunya. És un extens treball de recopilació i anàlisi de la Sèrie Documental "Procediments judicials militars (Sumaríssims)" conservat per l'Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona, que l'Arxiu Nacional ha realitzat entre els anys 2003 i 2013, juntament amb el propi Tribunal Militar i el Memorial Democràtic.
Es tracta de la documentació que, a partir d'inicis de 1939, van generar els consells de guerra que es van fer a tot Catalunya i que s'han conservat al Govern Militar de Barcelona. Durant aquests deu anys, s'ha realitzat un tractament arxivístic de 81.966 casos sumaríssims. D'acord amb aquesta documentació, la repressió va afectar a més de 78.000 persones (70.470 homes i 7.718 dones) de les quals 3.358 van ser executades.
Fragment de la sentència que va comdemnar a mort a Lluís Companys (1940) / Arxiu Nacional de Catalunya
Fragment de la sentència que va comdemnar a mort a Lluís Companys (1940) / Arxiu Nacional de Catalunya
La primera vegada que es van poder consultar aquests documents va ser el 1997 quan l'historiador Josep Benet va sol·licitar permís per examinar el sumari de l'expresident Companys. El trasllat de la documentació a una ubicació millor i la creixent demanda dels investigadors van permetre que l'any 2003 la Generalitat i el Ministeri de Defensa iniciessin una col·laboració per a la millora de la conservació i descripció del fons que hauria de facilitar el seu accés i consulta a els experts.
Al mes de gener de 2011, després de gairebé vuit anys de treball realitzat en diferents fases per més de vint arxivers, va finalitzar el tractament arxivístic que va generar una base de dades amb 154.313 registres dels quals prop de 82.000 fan referència a persones acusades de haver comès delictes contra el règim franquista entre 1939 i 1980. Entre aquests registres destaquen els processos contra Lluís Companys, el que va ser president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, Salvador Puig Antich o el mateix Jordi Pujol. De manera excepcional també es van seguir processos contra persones jurídiques com les revistes 'Ajoblanco', 'Interviú' o 'El Papus', diaris com 'El Noticiero Universal' o 'La Vanguardia' o institucions com 'La Cooperativa Agrícola de Guissona'.
Fragment del Certificat de Llicència de Jordi Pujol (1962) / Arxiu Nacional de Catalunya
Fragment del Certificat de Llicència de Jordi Pujol (1962) / Arxiu Nacional de Catalunya
Gràcies a tot aquest treball és possible conèixer molt millor l'abast de la repressió franquista a Catalunya. Ha permès obtenir informació sobre els processats d'una determinada província, comarca o població, les franges d'edats i el sexe dels processats, els delictes dels quals eren acusats, la filiació política i / o sindical i la seva professió. Qualsevol ciutadà pot saber com va afectar la repressió a la seva localitat. Per exemple, en el cas del municipi tarragoní d'Alcover, cas res excepcional posat com a exemple per tractar-se del poble originari de l'autor de l'article, d'una població total de 2.663 habitants el 1936, 61 van ser represaliats i, 5 d'ells, afusellats.
Pel que fa als delictes dels quals s'acusava els processats es troben els de rebel·lió, adhesió, auxili o incitació a la rebel·lió militar, expedients de depuració de funcionaris sospitosos de desafecció al règim o la investigació de la seva conducta abans, durant i després del Glorioso Movimiento Nacional. Altres delictes van ser els de bandidatge, terrorisme, espionatge, activitats clandestines, manifestacions contra el règim o pas clandestí de la frontera.
Afortunadament, en prop d'un 40% dels procediments judicials es va considerar que els processats no eren responsables dels delictes dels quals se'ls acusava, es va decretar l'arxiu de la causa sense més conseqüència, se'ls va absoldre o es va decretar la seva llibertat. Un altre 13% dels casos van ser sobreseguts. En la resta de casos es van aplicar sentències de presó, que anaven des d'1 any de presó fins a 30 anys de reclusió major, i, en 4.411 casos (el 5,38% del total) se'ls va sentenciar a la pena de mort.
No totes les persones condemnades a mort van ser executades. La xifra final s'eleva a 3.385 execucions, de les que 17 corresponen a dones. Les primeres sentències de mort es van executar el 1938 a les comarques de Lleida. El gruix dels afusellaments es va produir en els pitjors anys de la repressió franquista, és a dir, entre 1939 i 1945, amb el 96% de totes les execucions. A partir d'aquesta data la repressió en general disminueix i es dirigeix, bàsicament, contra els guerrillers maquis fins a l'any 1956. A partir d'aquest any, amb el procés d'obertura del franquisme, no es produeix cap execució a Catalunya fins al final del règim, quan Franco ratifica les penes de mort de Salvador Puig Antich, Georg M. Welzel (Heinz Chez) i la de Juan Paredes Manot 'Txiqui', l'any 1975.
Fragment de la sentència de mort de Salvador Puig Antich (1973) / Arxiu Nacional de Catalunya
Fragment de la sentència de mort de Salvador Puig Antich (1973) / Arxiu Nacional de Catalunya
La documentació també ens permet conèixer que el grup més afectat pels procediments judicials militars van ser els homes d'entre 30 i 39 anys, prop de 24.000. La gran majoria dels processats, prop de 73.000, eren d'origen espanyol. Encara que la majoria, un 68%, eren catalans, també els trobem d'altres territoris espanyols, majoritàriament d'Andalusia, Aragó i el País Valencià.
