Presidenta Forcadell
Aquesta funcionària del Departament d’Ensenyament en excedència es convertirà d'aquí a unes hores en presidenta del Parlament de Catalunya. La seva experiència es limita a ser regidora de l’Ajuntament de Sabadell quatre anys, però tres Diades multitudinàries l’avalen
Carme Forcadell, a l'assemblea de Lleida de l'ANC, quan va deixar la presidència de l'entitat / ACN
Barcelona
Tot indica que la proposta d’Esquerra Republicana prosperarà i Carme Forcadell es convertirà en la nova presidenta del Parlament de Catalunya, la segona dona que ocupa el càrrec, després de Núria de Gispert, i la vuitena persona des del restabliment de la Generalitat, el 1980.
Aquesta funcionària del Departament d’Ensenyament en excedència només pot acreditar una experiència política de quatre anys: dels 2003 al 2007 a l’Ajuntament de Sabadell, per ERC. En aquell període també va ser integrant de l’executiva nacional dels republicans. Això, naturalment, si no es considera experiència política el seu lideratge de l’Assemblea Nacional Catalana i l’organització de les tres últimes i multitudinàries Diades.
Un aval en tota regla que la va situar en totes les fotos de les cimeres independentistes i, finalment, en el número dos de la candidatura de ‘Junts pel Sí’, després de reclamar públicament i en més d’una ocasió a Artur Mas que ‘posés les urnes’
undefined
Casada, amb dos fills, nascuda a Xerta, un poble del Baix Ebre, fa 59 anys i que al 2011 ja estava al nucli fundacional de l’Assemblea Nacional Catalana, provinent de la Plataforma pel Dret a Decidir.
És llicenciada en Filosofia i en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona y màster en Filologia Catalana i va arribar a fer incursions televisives als anys 80, concretament a TVE, a Giravolt, un programa força conegut abans de l’arribada de TV3.
No ho tindrà fàcil com a presidenta del Parlament. S’hi trobarà l’oposició frontal de Partit Popular i de Ciutadans (Albert Rivera ja ha subratllat la seva manca de pluralitat) i d’una manera menys dura, del Partit dels Socialistes, que ha anunciat que no la votarà.
Ella ha fet les declaracions de manual: que està compromesa perquè sigui “el Parlament de tots”, però PP i C’s no obliden les seves paraules de fa un any i mig, quan va afirmar que “el nostre adversari és l’Estat espanyol. Ho hem de tenir molt clar. I els partits espanyols que hi ha a Catalunya, com Ciutadans i el Partit Popular. Per tant, aquests són els nostres adversaris, la resta som el poble català, i la resta som els que aconseguirem la independència”
undefined
