MIR per a professors

Barcelona

Ensenyament i Universitats estan treballant en el disseny d'aquestes pràctiques de com a mínim un curs, que els directors dels centres consideren indispensables.

De fet, és una de les conclusions d'una enquesta feta a directors de centres de primària i secundària que de mitjana, atorguen un sis i mig a les noves fornades de docents. Nous mestres que, adverteixen, no estan arribant a les aules a la velocitat que ells voldrien perquè l'administració no convoca oposicions i per tant, els docents formats en els darrers anys treballen, en el millor dels casos, com a interins. Segons l'enquesta feta per l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari (AQU) a directors de centres públics i concertats, la formació dels nous professors ha de preparar-los millor per a gestionar les aules, resoldre conflictes i també atenció, ha d'incrementar la seva capacitació en llengua catalana i llengua estrangera.

En tot cas, els directors coincideixen que hi ha coses que només es poden aprendre a la pràctica; d'aquí la importància de crear un MIR que segui decisiu a l'hora de determinar si un estudiant pot o no graduar-se.

El Director General d'Universitats, Lluís Jofre confirmava que la Generalitat està treballant en una proposta en aquest sentit. “És un repte, el d’organitzar unes practiques en el mateix sentit que el MIR” que fan els metges, que permetin als futurs mestres “interaccionar intensament” amb el dia a dia d’una aula. Jofre subratlla que l’oferta numèrica de places per a aquest “practicum” de com a mínim un curs acadèmic hauria d’estar condicionada a “les necessitats del país”.

Els directors adverteixen que una peça clau en aquest nou sistema de pràctiques ha de ser reconèixer i compensar -econòmicament o d'altre manera- la feina del professor que a cada un dels centres haurà de fer de tutor del mestre en pràctiques.

L'Agencia per a la Qualitat del sistema Universitari ha revisat en un altre informe específic, la qualitat dels màsters de professor de secundària que ofereixen ara mateix les diferents universitats catalanes. I atenció perquè el de la Universitat de Barcelona i el de l'Autònoma generen alguns dubtes. El director de l'Agencia Martí Casadesús explicava que aquestes dues universitats hauran de fer un informe d’aquí a dos anys per demostrar que han millorat en tots els aspectes que se’ls hi reclama. En cas contrari, alerta Casadesus, “perdrien l’acreditació” per a impartir aquests estudis. En tot cas Casadesus, creu que la UB, l’UAB i també el màster de professorat de secundària de la Universitat de Lleida –que falla en 3 dels 6 paràmetres analitzats- corregiran aquestes mancances.