“Tenim estafadors que fan lampisteria financera”

Barcelona

La presentació s’ha fet a la Pedrera perquè la novel·la parla de l’època en que aquest edifici era un lloc tranquil que no visitava ningú “un edifici abandonat amb un bingo on els turistes passaven de llarg”. La novel·la es mou entre la Barcelona preolímpica quan encara no havia arribat el turisme massificat i el moment actual però Mendoza diu que no es nostàlgic perquè té bona memòria. L'autor torna amb aquesta novel·la un dels seus temes recurrents “en la base de totes les meves novel·les hi ha una irritació amb el tòpic publicitari de la Barcelona de festes y congressos”

Mendoza creu que sota una màscara d’amabilitat s'amaga una ciutat “amb problemes, dura i conflictiva”.

Assegura que ell es tots els personatges de la novel·la, personatges que com tothom “ballen al so marquen els altres”. Pel que fa a la situació política actual diu que més que un moment de corrupció estem vivint un moment de desemmascarament de la corrupció. “no sé si tenim els governants que ens mereixem però sí que tenim els delinqüents que ens mereixem, estafadors de baix nivell que en comptes d’enginyeria financera fan lampisteria financera”

Parlant de l’humor present en la seva escriptura Mendoza ha citat a Aristòtil quan deia “l’esperança ens defens del present i l’humor del passat”. L’escriptor assegura que “em diverteixo pensant les tonteries que escriuré, escriure és un esforç perquè l’humor escrit ha de funcionar com una màquina exacta”

Finalment Eduardo Mendoza ha descartat escriure unes memòries “ja estan escrites perquè totes les novel·les estan fetes de fragments de memòria” i dit que no sap si hi haurà més entregues del seu detectiu que per no tenir no té ni nom.