Investigadors catalans localitzen una nova espècie de primat

Barcelona

Un equip d’investigadors del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont és el responsable de la identificació d’aquesta nova espècie, la Pliobates cataloniae, a partir de les restes parcials d’un esquelet fossilitzat de 11’6 milions d’anys d’antiguitat.

Es tracta d'una femella adulta que pesava uns 4 o 5 kg, que s'alimentava bàsicament de fruita, que grimpava pels arbres i que de tant en tant també es penjava de les branques. La troballa de les restes parcials dels crani i del braç esquerra d’aquest petit primat tira per terra una hipòtesi àmpliament estesa: que tots els homínids actuals, entre els que hi ha els gibons, els grans simis i els humans, procedeixen d'un simi de mitjà mitjana, d'uns 40 o 50 quilos.

Fins ara molts investigadors defensaven que els actuals gibons –hilobàtids- eren una versió nana d'aquest ancestre comú, però la Laia trenca aquest esquema i demostra que fa 11 milions i mig d'anys ja existia una espècie de petites dimensions amb una estructura òssia similar a la dels actuals homínids. I porta als investigadors a pensar que l’ancestre comú dels homes, els actuals goril·les i ximpanzés i els simis de petites dimensions i sense cua com els gibons hauria estat un primat de petites dimensions, similar als actuals gibons.

De fet la troballa proporciona pistes molt sòlides respecte de l’origen d’aqueta espècie –els gibons- que ara mateix està en perill d’extinció. “L’origen dels gibons és un misteri degut a la manca de registres fòssils” explica l’investigador David M. Alba que encapçala l’estudi que publica la revista Science.

undefined

Can Mata, un jaciment comparable a Atapuerca.

La reconstrucció feta a partir de les restes trobades en una excavació rutinària a l’abocador de Can Mata, a Hostalets de Pierola, confirma novament que aquest conjunt de jaciments és un espai “excepcional” per estudiar l’origen dels hominoides actuals. De fet el Director de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Salvador Moyà.-Solà compara l’espai amb el complex d’Atapuerca. “Atapuerca és important perquè en un espai molt reduït de terreny tenim jaciments que van des d’èpoques força recents a jaciments de certa antiguitat, d’un milió i mig d’anys que il·luminen l’evolució del gènere homo al Pleistocè”. A Can Mata “tenim una cosa molt semblant però traslladada al miocè mitjà”. A una zona reduïda de terreny tenim una alta concentració de restes fòssils d’una qualitat excepcional especialment de moltes especies i en particular de primats”. De fet, insisteix, Salvador Moyà, en aquesta zona s’han trobat “els millors jaciments fòssils d’hominoides del miocè mitjà de tot el continent euroasiàtic”

A més de les restes de la Laia, a l'abocador de Can Mata es van trobar també a l’any 2002 l'esquelet d'un altre primat que van batejar com a Pau (Pierolaphitecus catalaunicus), i que seria l'ancestre comú d'homes i grans simis; o el Lluc (Anoiapithecus brevirostris), una espècie ja extingida descrita l’any 2009. Totes aquestes troballes proporcionen informació molt valuosa per reconstruir la història de les diferents espècies que han donat origen als actuals orangutans, goril·les i ximpanzés i també a l'home.