Reduir les seqüeles de l'infart cerebral

Lleida

L’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida ha escurçat de 67 a 40 minuts el temps que triga en aplicar el tractament als pacients amb un ictus, des que entren per la porta d'urgències. Ho ha permès una major coordinació amb el SEM, infermeria i zeladors. El neuròleg, Francesc Purroy, explica que això implica una millora “del percentatge d’autonomia dels pacients en un 20 per cent”. De cada 10 pacients, 6 continuen sent autònoms, sense problemes greus de mobilitat o en la parla.

L'Arnau atén cada anys uns 350 pacients amb un ictus, dels quals a uns 50 se’ls aplica el tractament fibrinolític, per restablir la circulació al cervell. Un tractament que s’ha de subministrar en les primeres 4 hores des dels primers símptomes de l’infart cerebral.

Exemple de superació

Josep Maria Biela té 67 anys i en fa 7 que va patir un ictus. Estava sol a casa i no es podia moure i va estar gairebé 4 hores estirat a terra fins que va aconseguir arribar al telèfon, rodolant, i trucar ell mateix als serveis d’emergències. Les seqüeles van ser molt greus i va estar un any en cadira de rodes, sense poder caminar. Explica que “em van haver d’ensenyar a beure aigua, a menjar, a parlar, vaig perdre tots els sentits”. Però gràcies a l’esforç i la voluntat i amb gairebé 7 hores diàries de rehabilitació, ara torna a caminar, condueix i porta una vida pràcticament normal.

L’ictus afecta majoritàriament a majors de 65 anys, però també hi ha casos d'ictus en gent jove com el Xavier Ribes. Ell té 35 anys i en fa dos que el va patir. Explica que no té seqüeles físiques, però sí psíquiques. Ha perdut concentració i capacitat cognitiva. Va haver de deixar de treballar i ara té una incapacitat. I és que l’ictus és el principal motiu de discapacitat en adults.