La universitat com a article de luxe

Catalunya és juntament amb Madrid i Castella Lleó la comunitat autònoma en què més costa estudiar una carrera. Estem al capdavant del rànquing de preus per crèdit matriculat als graus d'experimentalitat 1 i 2, que engloba estudis com els de Biologia o les enginyeries i al segon lloc pel que fa a carreres d’experimentalitat baixa com ara Dret, Periodisme o Econòmiques.

Si a Catalunya matricular-se d’un grau de Biologia costa aquest curs 39’53 euros per crèdit, a Andalusia, el preu del crèdit matriculat a aquesta mateixa carrera és de 12’62 euros i de 19,84 si es fa a una universitat d’Euskadi. Únicament en les carreres de baixa experimentalitat, les del grup 3, és lleugerament més car estudiar a Castella i Lleó que no pas a Catalunya.

Pel que fa als preus dels màsters, Madrid és amb diferència la comunitat autònoma amb els preus més elevats -75 euros per crèdit universitari-, lluny dels 41,17 de Catalunya, que és la regió amb preus més elevats. A l’altra banda es troba, com passa també amb els graus, Andalusia, on el preu per crèdit matriculat a un màster és de 13,68 euros, només un euro més car que el preu del grau.

Els preus d’aquest curs no han variat respecte de l’any anterior però en cap cas s’ha corregit l’important increment que es va produir el curs 2012/13, un increment que en el cas de Catalunya va ser del 66,7 per cent de mitjana.

La coordinadora de l'Informe sobre els preus universitaris que es fa periòdicament a Catalunya, Vera Sacristan alerta a més que aquest increment de preus no ha anat acompanyat d'una millorar de la qualitat de la formació que reben els estudiants, perquè de mitjana, els pressupostos de les universitats catalanes s’han reduït un 20 per cent.

Sacristan considera “igualment responsables” d’aquesta situació tant el govern de l'estat com el de la Generalitat. El govern del PP, perquè amb el Decret llei de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu “va obrir la porta” a un nou sistema, que permet carregar a l’alumne fins el 25% del cost de la carrera, però també el govern de Convergència i Unió que ja el curs anterior havia incrementat molt els preus, i que el 2012/13 va optar per “anar a màxims”. Sacristan considera que aquestes polítiques no responen només a la situació de crisi econòmica sinó que tenen una “forta càrrega ideològica”.