El Parlament aprovarà aquest dilluns la declaració d'inici del procés

Barcelona

El Parlament de Catalunya aprovarà aquest dilluns al matí la declaració d'inici del procés puntada per 'Junts pel sí' i la CUP, en què aposten per iniciar el procés de "desconnexió" d'Espanya i perquè les resolucions aprovades per les institucions catalanes no quedin "supeditades" a les del Tribunal Constitucional.

Els dos partits faran valer la seva majoria a la cambra per donar llum verda a aquest text que, entre altres coses, insta el futur Govern a donar tots els passos necessaris per crear un "estat independent català en forma de república".

Segons un dels nou punts en què es divideix el text, el Parlament no ha d'estar "supeditat a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol", en particular del Tribunal Constitucional, al qual defineix com "deslegitimat i sense competències", després la sentència de l'Estatut del 2010.

Tot i que en cap moment apareix el terme "desobediència", el document demana a l'executiu que compleixi exclusivament aquelles normes que surtin del Parlament, amb l '"objectiu de blindar drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de l'Estat espanyol".

En aquest sentit, les dues formacions van entrar a registre divendres un annex en què concreten que a Catalunya no s'apliquen la llei Wert, la llei Mordassa o la llei d'estabilitat pressupostària dels ajuntaments.

Els independentistes també aposten per recuperar el decret de pobresa energètica suspès pel Constitucional, per acollir el màxim de refugiats (independentment de les decisions que prengui Espanya en aquesta matèria) o per renegociar el deute amb els bancs per poder destinar aquests diners a un "pla de rescat social".

A més, preveuen començar a tramitar, en un màxim de 30 dies, les lleis del procérs constituent, de la Seguretat Social i l'Hisenda catalana.

Ple

En el ple que començarà a les 10 del matí es debatran conjuntament la proposta de 'Junts pel sí' i la CUP, i una altra de 'Catalunya sí que és pot' (la coalició d'ICV, Podem i EUiA, entre d'altres), en què insta el Parlament a anar al Congrés a demanar un referèndum d'autodeterminació per al 2016.

La sessió començarà amb aquests tres grups defensant les seves propostes, cada un d'ells per un temps màxim de 15 minuts, després serà el torn del PP (que ha presentat una esmena a la totalitat al text dels independentistes), i després prendran la paraula Ciutadans i del PSC.

Tot i que 'Junts pel sí' ja ha descartat la votació secreta, tant els socialistes com els populars han demanat una votació nominal, és a dir, que cada diputat expressi la seva posició després de ser cridat un a un.

D'entrada, els de Raül Romeva no s'han negat a aquesta fórmula, tot i que han avisat que la seva decisió final dependrà de si es demanen votacions separades de molts punts, cosa que es desconeixerà fins a l'inici del ple.

Ciutadans ja ha dit que assistirà a la sessió per expressar la seva disconformitat, tot i que ha obert la porta a abandonar l’hemicicle en el moment de la votació en senyal de protesta.

Ple d'investidura

Després de la previsible aprovació del document d'inici del procés, el Parlament reprendrà la seva activitat a les 17.00 hores, amb la primera part del primer debat d'investidura, per al qual només hi ha un candidat: Artur Mas.

L'actual president disposarà de temps il·limitat per explicar el seu programa de govern i per intentar convèncer la CUP de per què ha de ser ell el pròxim president de la Generalitat.

Excepte sorpresa majúscula, Mas no serà investit en primera votació (seria necessària una majoria absoluta), i haurà de tornar-ho a intentar en el ple de dijous, on tindria prou amb una majoria simple, és a dir amb més vots a favor que en contra.

Els d'Antonio Baños han insistit aquest cap de setmana en què no pensen donar-li la presidència a Mas i han anunciat que passaran a l'acció, proposant a 'Junts pel sí' altres noms "de consens" amb vista al ple de dijous.

Els millors posicionats segueixen sent l'actual vicepresidenta, Neus Munté, i Raül Romeva, el cap de llista de la coalició amb la que CDC i ERC van concórrer a les catalanes del 27 de setembre.

Tot i això, 'Junts pel sí' també ha reiterat en nombroses ocasions que el seu únic candidat possible és Artur Mas i, almenys fins a la data, l'actual president no ha donat símptomes de voler fer un pas enrere.